LLIBERTAT PER EN FRANKI!!!

Avui en aquest post no parlarè d'injusticia, ja que és ben sabut que a Espanya no existeix justicia. Nomès hi han uns grups de gent que en teoria són jutges i que apliquen la justicia segons la seva ideología política, tant si és PP com si és PSOE, que a la pràctica són el mateix.
Nomès amb dir això ja s'ha de suposar com funcionen les coses allà. Actualment la imparcialitat judicial és delicte a Espanya, ja que està prohibida.
Així doncs, a la corrupció política es suma la corrupció judicial, que en aquestes alçades ja fa tanta pudor que es deixa notar com el que és actualment, un sistema completament en putrefacció.

I ara amb el fet que tractaré en sí.

La història d'avui va començar a la festa major de Terrassa de l'any 2.002, quan un grup de nois, entre els quals es trobava Francesc Argemí, va intentar despenjar la bandera espanyola del balcó de l'ajuntament, fets que van provocar enfrontaments amb la policía municipal terrassenca. Van ser condemnats Francesc Argemí (Franki) i altre noi, tot i que l'últim la seva consemna no li comporta el seu ingrès a la presó.
El dia 1 d'abril de l'any 2005, l'Audiència provincial de Barcelona, va condemnar en Francesc Argemí a una pena de 2 anys i 7 mesos de presó, pels delictes d'"ultratge a espanya", "atemptat a l'autoritat" i "desordres públics". A més, pel suposat ultratge a la bandera haurà de pagar una multa: si no fa front al pagament, la pena de presó s'incrementarà de quatre mesos i mig.
Des de la seva condemna, els seus advocats van presentar tres recursos, que han estat desestimats.
Després que la setmana passada es va anunciar l'execució imminent de la sentència, Argemí ha ingressat a la Model abans d'ahir al migdia per complir la pena.

Extret del diari "Avui" el 28/04/2.008:

"Segons els dos nois, en el moment dels fets eren en un altre acte de la festa major. Tanmateix, tres agents de la policia municipal els van assenyalar i el jutge que els va condemnar va concloure que havien encoratjat l'intent d'arrencar la bandera i els disturbis posteriors. No va quedar concretat, però, que se'ls considerés culpables de l'autoria material dels fets.

Amb aquests arguments, la lletrada Montserrat Salvador ha anat presentant els recursos, l'últim dels quals va ser desestimat al Tribunal Constitucional la setmana passada, de manera que es va anunciar l'execució imminent de la sentència, suspesa des del 2004.

Indult denegat
Argemí també havia demanat un indult que va ser denegat el març de 2006 pel ministeri de Justícia. La petició tenia el suport de tots els grups polítics representats a l'Ajuntament de Terrassa, excepte el PP. El document posava de manifest la inquietud de la junta de portaveus per una condemna "desmesurada en relació als fets jutjats"."

"Els Mossos han anat a detenir Franki al seu lloc de treball aquest matí i l'han traslladat amb un furgó a la Model, on el classificaran com a reclús per traslladar-lo després a un centre de compliment –la presó del carrer Entença és per presos preventius–, segurament Brians. Grups de suport al jove empresonat han muntat una primera concentració davant del centre de reclusió i dues hores després, poc abans de les tres de la tarda, els Mossos han dissolt la protesta amb una càrrega lleu, segons els testimonis, durant la qual han fet servir les porres. A les sis de la tarda hi ha convocada la segona concentració."

Feu clic aquí si voleu llegir la noticia sencera.

Per delictes pitjors que aquest s'han concedit indults, i a mès la condemna és desmessuradíssima tenint en compte els càrrecs que es van presentar en contra seva. ¿Per què ha passat això? Sembla més que evident. Que ningú es porti a engany, no han estat els enfrontaments amb la polícia els que han tingut pes en allò, sinò pels fets de la bandera.
És ben sabuda la persecució a tot allò que no coincideixi amb determinades maneres de veure les coses, sobre tot si tenen a veure amb l'independentisme. L'odi és el que ha provocat aquesta condemna, l'odi d'Espanya cap a qualsevol cosa que no sigui com ells volen; les seves ànsies de control, repressió, persecució i/o destrucció de tot allò que no coincideixi amb la idea que ells tenen. Semblen tenir un lema: Aquell que no accepti la seva imposició serà perseguit de forma implacable. No es conformen ja de per sí amb insultar i menysprear a Catalunya com a nació, també la volen perseguir de forma implacable.
Si pensen que amb fets com aquests es surtiràn amb la seva el porten clar.... Cada día som més els que volem l'estat propi i aquestes coses l'únic que fan és radicalitzar encara més una situació ja de per sí molt tensa.
Després de la crema a Reus de banderes estelades la policía va tindre prou amb identificar els sospitosos. ¿On ha estat aquí la condemna?. ¿Què va passar amb la impressentable actuació policial i judicial (com no) amb els assesins del jove independentista de Maulets Guillem Agullò l'any 1.993? Pedro Cuevas (l'autor material) fins i tot es va presentar a les municipals de l'any passat pel partit d'estrema dreta Democracia Nacional.
A Espanya no existeix justicia sinò que el que hi ha és un conjunt de persones que apliquen les lleis en funció dels seus interessos. ¿A qui volen enganyar?.

CONCLUSIÓ: Franki ha estat una nova víctima més dels intents de silenciar a tot un país i queda clar doncs, de què estem parlant. No es tracta pas d'una condemna per desordres públics; es tracta d'una condemna per idees polítiques, de repressió política.

PD: Som i serem el que volguem ser. Si Espanya ha escollit el camí de la repressió, nosaltres el de la llibertat.



Robert

QUAN UN SOBIRANISTA ES TROBA A UN NIU D'ESCURÇONS

L'Alfons Lòpez Tena al costat
del professor de dret constitucional
de la UPF l'Hèctor Lòpez Bofill

Avui comentaré els aspectes de la entrevista que l’actual vocal del CGPJ i destacat sobiranista de CDC Alfons Lòpez Tena va concedir a la cadenaCOPE.

A mès és l’impulsor junt l'Hèctor Lòpez Bofill (d’ERC) del Cercle d’Estudis Sobiranistes. Recentment ha publica un llibre titulat “Catalunya sota Espanya”.

Podeu descarregar-vos l'entrevista de forma íntegra aquí.

Amb aquesta entrevista veurem el que representa per a qualsevol sobiranista una trobada i/o intercamvi d’opinions amb els cercles de l’espanyolisme més ultra i ranci. L’entrevista va tindre lloc a la cadena COPE, de sobra coneguda. En fí, tot un niu d’escurçons desitjosos de llençar el seu verí altament tòxic en forma de manipulació, mentida i atac contra qualsevol persona que per ells representi un perill. En aquesta ocasió li va tocar a en Lòpez Tena; en altres casos i durant força temps li va tocar a en Carod-Rovira i ara comencen a ser-lo Joan Carretero, Uriel Bertràn, Benach, etc. , tots aquests últims d’ERC i també en determinades situacions li ha tocat a en Felip Puig de CDC. Es a dir, qualsevol que es surti de la línia que té marcada l’espanyolisme és un autèntic perill al qual s’hi ha de fer front amb qualsevol mitjà verinòs (mentida, manipulació, atacs personals, descalificacions, insults, etc.), però mai fent ús del debat i la confrontació d’idees, sinò amb el que s’han caracteritzat ells sempre, amb la imposició.

Abans de començar, una petita bigrafía:

Alfons López Tena (Sagunt, 1957), llicenciat en Dret per la Universitat de València. Ha estat notari de Tàrrega, Xàtiva i Barcelona, i autor de nombroses publicacions i conferències sobre temes jurídics. Fundador i directiu de la Subcomissió Jovenívola de l'Ateneu Mercantil i de la Falla King Kong i, en la Facultat de Dret de València, de la Junta Democràtica i del Consell de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. Ha estat fundador i directiu de Fòrum Notarial, la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (Institut d'Estudis Catalans) i la Fundació Catalunya Oberta, i president del Centre Comarcal de Cultura de l'Urgell. A mès a mès va ser coofundador, junt el professor de dret constitucional a la UPF l’Hèctor Lòpez Bofill del Cercle d’Estudis Sobiranistes”.

Passaré ara a explicar i comentar els punts més interesants de la entrevista:

1) Comentari sobre una suposada aparició al llibre “Catalunya sota Espanya” de la referència d’en Lòpez Tena de la pràctica del genocidi d’Espanya a Catalunya

Els entrevistadors fan incapeu l’inici del programa una i altre vegada sobre aquesta questió.

“L'extinció de la nació catalana per assimilació”--> ¿Potser es fa referència a això? Ja que això, si se’l vol interpretar fent ús de la paraula “genocidi” fa referència de forma clara a la pràctica del continuo intent de genocidi cultural practicat a Catalunya per part d’Espanya. No es tracta de compartir ni de conviure amb normalitat, es tracta d’imposar, de destruir la llengua, cultura i senyes d’identitat del poble català per portar de mica en mica a una assimilació de tota la identitat catalana envers l’espanyola. Degut aquesta situació en Lòpez Tena manifesta, amb molt bons raonaments que Catalunya no té pas cap altre sortida que l’assoliment de la independència si vol sobreviure, cosa que jo mateix he dit una i mil vegades també.

Doncs d’això ja van treure que el llibre parlava clarament d’un genocidi dels espanyols envers els catalans, posant el crit al cel com si es tractès de hooligans. ¿Quin mètode de debat fan servir aquí? ¿On són els seus arguments?. Els seus únics arguments son la trasgiversació de les coses, la mentida i la manipulació despiadada. No veuen les coses segons la realitat, sinò segons a ells els hi interessa de cara a aconseguir el que volen.

Comentari d’en Lòpez Tena sobre un fragment de la pàgina 25 del llibre--> “No ha estat aquesta però, la política dominant a la confrontació nacional Catalunya- Espanya en l’Estat Espanyol, que al llarg del segle XX no tracta d’exterminar o deportar els catalans sinò de convertir-los en espanyols, assimilar-los”.

Això és el que va dir el presentador del programa Carles Losada, burlant-se de les afirmacions d’en Lòpez Tena en un clar gest ignorant de la realitat catalana al llarg de la història--> “Convertir-los en espanyols no, els catalans som espanyols Sr. Lòpez Tena no? Clar, jajaja”.

Això és el que demostra el que diu en Lòpez Tena, el que dic jo i molts més sobre aquesta situació: O ens independitzem o no tindrem sortida de supervivència nacional, viurem lluires o morirem, ja que tot el que toca Espanya el vol a la seva manera i semblança, sentint una profunda irritació a la diferència, es a dir, a tot allò que sigui diferent als seus conceptes d’imposició del seu i l'eliminació i/o assimilació d’altres cultures o identitats diferents. Espanya no vol ser d’altre manera més que d’aquesta i ja ha quedat clar.

L’expressió que va fer un cop Felipe Gonzàlez demostra la manera de veure les coses de l’espanyolisme: “el verdadero peligro para España lo representa el hecho diferencial catalan”. Així de clar i ximple.

2) Comentaris sobre la història de la nació catalana

Acte seguit s’insisteix amb que Catalunya sempre ha sigut Espanya i que tot el que es surt d’aquesta hipòtesi és un invent d’un sentiment “nacionalista minoritari independentista”.

El fet de que en aquesta mateixa entrevista es digui que “la nació catalana no se sap de quina mena d’invent historicista es tracta”, això ja és francament impresentable i mostra un desconeixement de la història enorme, però segons de qui vingui això, francament no és pas d’extranyar aquesta forma de pensar.

El mateix que dir que fa 300 anys el poble català no existía, sinò que el que hi havíen era una serie de dirigents que es posicionaven a favor d’un rei o d’un altre per interessos… bueno bueno…

I ficant la por al cos dient que tots els processos d’independència han sigut a un altíssim cost en vides posant com eixemple Montenegro, ¿Quines vides va costar el procès d’independència de Montenegro? Cap.

Quan en Lòpez Tena diu que “quan es sabrà si aquest sentiment es majoritari o minoritari serà quan la gent voti en un referéndum si vol o no vol la independència” al que s’hi va respondre… “Cada quatre anys es va a votar no? xDD.

Quan va dir que a l’enquesta del 2001 del CIS els partidaris de la independència de Catalunya sumàven el 36% és va contestar, NO, això no ha estat mai així!!, negant completament la realitat, o millor dit, volent amagar-la..

Parlant soviet del sentiment d’una “minoría respectable” rient-se constantment i amb una falta de respecte molt greua. ¿Com saben ells que és minoritari? El que passa xímplement és que no volen que es sàpiga la veritat, per si de cas.

3) La Yihad hispànica

El que anomena en Lòpez Tena la situació de falsetats, mentides i manipulació que es viu a Espanya, fins i tot desacreditant les persones d’una manera salvatge. Aquí va fer un comentari que m’ha fet gràcia enc erta manera i va ser el següent: “Vostès han dit que el meu pare havía trencat amb mi per no se què i no sé quant més i si el meu pare fos viu els escupiría a la cara”. Ben cert és quan manifesta que està sent objecte d’una campanya de descalificacions personals basada en mentides i en enganys fins a l'extrem.

Paraules del periodista Lluís Foixà “Invito a López Tena a que sea consecuente y presente la dimisión por cobrar de un alto cargo de un estado en el que no cree”à “Si en Lluís Foix si primerament demana i aonseguix que els catalans, gallecs i bascs que no pagen impostos aleshores tendría fonament la seva petició”--> Paraules d’Alfons Lòpez Tena.

O sigui, en altres paraules, els catalans, segons Lluís Foix han de pagar i callar i no tenen dret a participar mentre estem pagant impostos. Sense comentaris… Fan riure les paraules d’aquesta persona.

4) Coses curioses sobre el sistema judicial espanyol

L’Alfons Lòpez Tena explica l’actual situació del sistema judicial espanyol i que pel que hem pogut observar és tota una realitat:

--Que el CGPJ és la branca judicial i d’interessos del PP.

--Que Jueces para la Democrácia és ña branca judicial i d’interessos del PSOE.

Això infecta greument les institucions en un clar procès d’intoxicació i una falta d’imparcialitat judicial impresionant. No existeix criteri propi, sinò el que volen que es faci en benefici d’uns interesaos particulars.

A mès a mès ens revela i fa memoria de certes declaracions i fets portats a cap per membres del sistema judicial espanyol:

El prsident del CGPD Arnando--> “la policia havía de tindre el dret d’assesinar sospitosos perque estem a al tercera guerra mundial”, “aprendre català es com aprendre sevillanes perque el català es una llengua que no te repercusions positives en altres aspectes de la vida” , que “el caudillo (Franco) tenía un alt concepte de la justicia”, quan va votar al CGPJ aquella comparació en que la unió de persones del mateix sexe era com la unió d’un home i un animal, “ERC té la violencia al seu ADN”, “la izquierda española tiene instintos carnívoros”…

Adolfo Prego--> vocal del CGPJ i magistrat de la sala penal del Tribunal Suprem que està a i va presidir la Fundación por la Defensa de la nación española, que és la que va presentar la querella contra Rubianes.

I altre vocal és al Foro d’Ermua.

Si, sí, tot un eixemple d’imparcialitat a l’hora d’aplicar les lleis. Però encara pitjor, tot un eixemple d’ultraradicalisme polític instal.lat als jutjats, segons els dictats de certes forces polítiques a les quals es senten lligats.

5) L’objectiu: La independència de Catalunya

“Quin és el seu objectiu? La independència de Catalunya”.

Quan diu Lopez Tena que no vol anar contra Espanya i li retreuen que vol fer-li mal perque li vol amputar un braç. Ell respòn NO PERQUE CATALUNYA NO ÉS ESPANYA. I ells de volta de nou l’assetjament proespanyol atacant amb la seva llengua viperina.

Es comenta el fet de que Espanya ens roba 19.200 milions d’euros l’any entre rises burlesques. “La frase es certa i elf et també”à Paraules d’Alfons Lòpez Tena.

La negativa a publicar les balances fiscals. Les balances fiscals són l’instrument mitjançant el qual es pot observar la relació existent entre el que un paga i el que rep, o sigui, el que Catalunya paga cada any i el que rep d’inversió estatal. ¿Per què no es volen publicar les balances fiscals quan això sí que es fa en altres paisos del mon? Manipulació, mentida, amagar la realitat no sigui que es demostri que els estem expoliant…

A en Lòpez Tena se’l pregunta si és compatible ser independentista i monàrquic. Respòn que Sí.

La majoría dels catalans aquí sería qui hauría de decidir-ho. Si la majoría opta por això aleshores perfectament és factible. Jo personalment com a republicà prefereixo sense dubte la república, però això depèn de la voluntad de la majoría dels catalans.

Segons deien… Catalunya és com Castella, Navarra, La Rioja, Aragó, Andalusía, etc. I que després hi ha una cosa comuna que es diu Espanya (o sigui, que Catalunya és una regió és la seva visió).

Objectiu d’Espanya--> Tenir una única nació, una única llengua, una única cultura, etc. No està acostumada a la plutralitat. Per tant Catalunya no cap en aquesta Espanya.

Explicació d’en Lòpez Tena--> La globalització empenya a la independència l’haver una relacio directa en obertura comercial i tamany d’estats. Si no n’hi ha obertura comercial, si el mercat el marquen les fronteras de l’estat s rendible es rendible estar en una unitat mes gran. Aquest és el pacte catala espanyol present durant tot el segle XIX i al segle XX fins l’euro: n’hi ha subordinacio politica pero n’hi ha protecció comercial i per tant el mercat espanyol es un mercat tancat en benefici de les empreses catalanes.. En el cas de que n’hi hagi globalitzacio i obertura comercial llavors són mes eficients les unitats petites, perque ja no n’hi ha necessitat d’estar en un mercat gran, ja que el mercat gran es global i a partir d’aquí ve el gran defecte, que és el que anula l’antic pacte català-espanyol. El procès mundial es de creació d’estats independents.

Principals objectius del Cercle d’Estudis Sobiranistes:

--Posar de manifest i estudiar rigurosament com s’aconsegueix crear un estat propi a la UE.

--Quins aventatges i desaventatges aixó genera.

--Com s’han de maximitzar les aventages i minimitzar els efectes negatius.

--Quines són les oportunitats que Catalunya perd per no ser un estat independent.

CONCLUSIÓ: La situació és evident i no hi ha pas altre camí posible per la supervivencia del país que una cosa: LA INDEPENDÈNCIA.

PD: De totes maneres prefereixo que el llegiu i que manifesteu les postres opinions, però millor encara, que les raoneu i arribeu a les vostres pròpies conclusions.

Robert

HISTÒRIA D’UNA GRAN AMBICIÓ PERSONAL I LA LLUITA PER UN MINISTERI A MADRID AL PREU QUE SIGUI

En aquest post parlarè de la ambició incalculable d’una persona molt coneguda al mon de la política catalana: El Sr. Josep Antoni Duràn i Lleida.

Comentaré una noticia que he llegit avui al diari “Avui” i que com que ja no he pogut aguantar més em veig obligat a manifestar la meva opinió sobre l’asumpte.

Aquesta és la noticia (publicada al diari “Avui” el 18/04/2008):

Duran creu que Zapatero està "tip" del tripartit i que aquesta és una ferida que "sangarà"

El president del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya creu que el fet "que l'actual president del govern de l'Estat està tip del tripartit sembla clar"

El president del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, creu que el fet "que l'actual president del govern de l'Estat està tip del tripartit sembla clar".

Comentari: El Sr. Duràn, ¿Com s’atreveix a fer la pilota al Sr. De la pastanaga de la marca “collita ZP”?. Jo em penso que tindrà altres motius per fer aquest seguidisme tan aferrissat del govern de Madrid.
Fins i tot jo que soc d’ERC reconec que el segon tripartit va ser una “cagada” i un error molt greu. Una cosa que no tenía sentit per a res del mon (i molt negativa per a Catalunya com a país al tractar-se el PSC d’uns aferrisats espanyolistes sense dissimuls) després del que s’havía viscut (fracàs estrépitos de l’estatut, expulsió d’ERC del govern…) i que evidentment és una cosa que pasa factura. I els fets són a la llum del día.
El Sr. Duràn però, no critica en sí al govern tripartit sinò que el que fa és posar pels núvols a ZP dient que està fart del tripartit i que clar, que no li extranya, que té tota la raó vaja. En altres paraules, el govern bo és el de Madrid i el govern català és el dolent. Si al Sr. Duràn es sent tan catalanista com diu, si no li agrada l’actual govern tripartit és normal que manifesti les seves crítiques, però d’això a que faci la pilota tan descaradament a en ZP, no sé, per mi hi ha alguna cosa més…

Continuem llegint la noticia, no té desperdici…

Duran ha remarcat que Zapatero no ha donat al PSC "cap ministeri amb poder territorial" i ha assegurat que la federació nacionalista haurà de ser "intel·ligent" i "actuar amb peus de plom" per "no furgar en la ferida", que ha pronosticat que "sagnarà".

Comentari: Ai ai ai Sr. Duràn. O sigui, que la federació CiU ha de ser “intel.ligent” per a no cagar-la degut a que diu que hi ha una ferida que acavarà sangant. És evident que el Sr. Duràn i de forma molt clarísima està veient una gran oportunitat en tota aquesta questió. Analitzant bé aquest pàrraf m’he quedat amb una frase força representativa: “Zapatero no ha donat al PSC "cap ministeri amb poder territorial"à ¡¡No ha donat cap ministeri!!!. Ara, agafem i el barregem amb el que diu de que “CiU ha de ser “intel.ligent” en no furgar en la ferida”. ¡Vaja!!. ¡Quina oportunitat d’or que veu aquí el Sr. Duràn!, ¡Agafar un ministeri a Madrid!. Ho diu d’una forma tan evident que li és absolutament imposible amagar les seves enormes ànsies de poder. Es pot veure com de forma molt clara està fent també una defensa aferrisada de la sociovergència.
¿Vostè Sr. Duràn és un dels que més parla després de que l’actual govern català es reparteix les cadires?. Jo soc una persona completament coherent. Quan es comet un error, ja sigui suau o lleu, sempre, SEMPRE l’he reconegut i el reconeixeré. I per sort soc una persona coherent amb el que defenso i amb el que faig (i per tant estic totalment legitimat per poder-lo manifestar). És per això que al Sr. Duràn no sé com no li cau la cara de vergonya (si és que la té)… Això té un nom Sr. Duràn, i s’hi diu FALSETAT.
El Sr. Duràn sí que està pressionant per fer sangar una ferida que ens afecta a tots els que ens estimem aquest país i que volem volar lliures, i no és altre cosa més que la ferida existent en el catalanisme polític. Però clar, com ell ja ha manifestat públicament que li fa fastic la independència del nostre país, i per tant ja ha donat senyals de que és un espanyolista sense dissimuls. Evidentment vol culminar la seva carrera política de mega-ambició personal amb un ministeri a Madrid. Queda clar doncs, que al Sr. Duràn li importa “una pastanaga” el país; el que a ell li interessa reialment es diu Espanya.

Josep Antoni Duran i Lleida també ha reclamat als socis del govern que "demanin perdó", ja que "els pujarien els colors a la cara" si fessin "un repàs d'hemeroteca" sobre "tot el que havien dit sobre el minitransvasament".

Comentari: Sí, correcte Sr. Duràn. Però segur que no s’enrecorda del que manifestava al 2003, quan d’una forma inexplicable defensava aferrisadament el pacte amb el PP (amb les comsequencies que van suposar) respecte del PHN. Comparteixo les crítiques, sí, però el Sr. Duràn dóna mostres per enèsim cop de la seva incoherència gegantina. I jo a les hemeroteques també em remito. Res del que digui pot ser ja creíble tampoc.

Amb tal de que es pugui visualitzar la opinió del catalanisme sobre aquest personatge he agafat els 8 comentaris que havíen deixat els lectors sobre la noticia, els quals mostro a continuació:

L'opinió del lector

Toni 19.04.2008, 05:27

Jo de qui estic tip es d'en Duran. Sociovergencia no, a Convergencia volem la independencia!

Gisela 19.04.2008, 03:12

Duran cada cop menys nacionalista i més preocupat pel que diuen els seus amiguets de Madrid. Penós.

Boris 19.04.2008, 02:43

Vinga doneu-li alguna coseta a aquesta bleda del Duran. "Sapatero diu aixo, Sapatero diu allo" Quina pena fots Duran.

Almogaber 19.04.2008, 00:59

Senyors socialistes no podreu trova un lloc a algun ministeri encara que fos de Bedel? dieu-li que es provisional i que si es porta be. . . ja vorem. Al meny estarie mes tranquil i natros tambe.

SOL. 18.04.2008, 23:32

Senyor Duran, no us el creieu a en Zapatero. Que encara no us ha pres el pel.

cinto 18.04.2008, 23:21

Què diu aquest mig-sotana?

vadó 18.04.2008, 22:21

En Duran un ministeri?, ha, ha, ha, ha. . . . . mai l'ha volgut, home!.

LLuis 18.04.2008, 22:10

I altres estan tips de tu Duran. Es que no pots parar mai fins que puguis aconseguir un ministeri al preu que sigui.

Com es pot veure, ni un sol comentari a favor, tot són crítiques i manifestant el mateix. Especialment significatiu i molt important és el primer comentari, el de l’usuari Toni i força irònic el manifestat per l’usuari vadó.

CONCLUSIÓ: Aquestes actituds així són les que fan mal al país i al catalanisme. Per això es troben a Espanya que gossen d’alegría. Sr. Duràn, que sàpiga vostè que ¡¡¡¡està fet tot un BOTIFLER!!!!. Després que vagi dient coses d'altres...

PD: El Sr. Duràn podría protagonitzar una pel.lícula força coneguda i dirigida per Al Pacino: EL PREU DEL PODER.

APUNT: Jo, havent nascut a Gijón, i per tant fora del PAÍS, fa pocs d’anys que hi volto. I el tinc molt clar: Jo he escollit CATALUNYA i no pas Espanya. Per tant sento a Catalunya com el meu país.
Per tant, a partir d’ara no penso pas tindre en consideració cap cosa que digui el Sr. Duràn ni gent com ell, ja que jo no treballaré per Espanya sinò per Catalunya. La gent així, que faci el que li dongui la gana, que el temps s’encarregará de posar a cadascú al seu lloc.

Robert

UNA HISTÒRIA DE MENTIDES

Avui estic una mica irònic. És per això que vull entreternir-vos amb una història.interesant.

Erase un cop un candidat a president d’un govern que es trobava a l’oposició. Passàven moments molt complicats per ell, fins que un día, un petit país que es trobava oprimit va iniciar un camvi que semblava alentador per aquest candidat. Ell va veure una gran oportunitat en aquest camvi i aleshores, aprofitant la situació va començar a pujar el seu autoestima.

Volía aparentar ser més progressista que ningú, volía fer entendre a la societat que ell pretenía un camvi de debó al seu estat, que comprenía les diverses cultures que hi formàven part i aleshores va començar a fer moltes promeses sota la gran premisa d’acavar amb tots els mals que hi havía. Ell sabía que moltes de les promeses que havía fet no les podría portar a cap, però com no comptava amb guanyar les eleccions pensava que el partit governant sería que es trobaría amb la situació, mentre ell podría pujar força i evitar ser substituit com a secretari general del seu partit.

La seva gran promesa va ser l’acceptar la millor patata que sortìs de la collita de la petita nació oprimida, i que quan arribès al congrès quedaría com estava per èsser fotografiada, tasada, enviada al llibre récord dels Guiness i retornada a la petita nació tal i com havía arribat.

Enfront es trobava el que éra l’actual partit governant, un partit malèfic que tenía a tothom atemorit, ¡¡¡Arribava a amenaçar amb treure’ls la seva perillosa gavina (no penseu malament, xD) si no es portàven bé!!. Aquest partit malèfic va començar a veure una gran oportunitat perque la seva gavina despiadada comencès els seus atacs contra els que considerava els enemics de la pàtria i neutralitzar i ficar la por al cos de l’enemic. ¡¡L’hecatombe podría arribar!! exclamava el governant opressor.

Així anàven passant els dies, amb un ambient de molta por sota l’amenaça de la salvatge i cruel gavina.

Un día, a poc més de dos mesos per les eleccions el segon del govern de la petita nació oprimida va decidir fer un viatge a una localitat de l’estat veí. El govern opressor va decidir-se aleshores a treure definitivament la gavina i van començar els atacs terribles. ¡¡La gent no s’atrevía a sortir de les seves cases per por a la gavina!!.

Tanta por s’havía generat que el segon del govern de la petita nació oprimida va haver d’èsser cessat de les seves funcions per no provocar encara més a la cruel i salvatge gavina. Els atacs continuàven fins que quan nomès faltàven tres dies per la cita amb les urnes, altre grup de persones despiadades que tenien comptes pendents amb el govern malèfic van provocar un sanguinari atemptat on van perdre la vida gairebé 200 persones inocents. El governant partit malèfic i despiadat va imposar el “toque de queda” i va treure la gavina amb més furia que mai. El govern despiadat va començar a sentir por per primera vegada, molta por, de que la gent, farta d’aguantar ja molt comencès una rebelió contra ells. Amb tal de que no es sapiguès el que havía succeit reialment va intentar per últim cop una nova estratègia (la gent havía començat a plantar cara la gavina) intentant fer veure que els assesins proveníen d’una altre nació oprimida al nord, on també es trovaba un grup terrorista que cometía assesinats per assenyalar-los a ells com els culpables de la masacre.

Però resulta que els mitjans de comunicació de l’extranger van comptar el succeit, el que havía passat reialment. La gent l’assebentar-se d’allò van començar a rebelar-se contra el govern despiadat; ja no aguantava més mentides; ja no va poder aguantar més els atacs de la gavina salvatge.

Així doncs el govern despiadat va caure, arribant al govern el bo candidat, que tantes promeses havía fet, el candidat sota el qual es sol.lucionaríen tots els problemes. Tan gran va ser la sorpresa del resultat, que no feien més que mirar-se els uns als altres, més que alegría s’obserbava preocupació. ¡¡Potser s’havíen fet promeses tan grosses que estàven pensant en com portar-les a cap una per una!!.

A la petita nació oprimida, comfiant de que per fí els seus mals arribaríen la seva fí van plantar una patatera, la qual al cap de poc temps va donar els seus fruits, ¡¡una gran patata!!. Una patata que representava una esperança per la petita nació. ¡¡Per fí aconseguiría el reconeixement que es mereixía!!.

Però el candidat, que ara era president del govern sabía que havía mentit. Ell sabía que sería una cosa que no cumpliría, i a mès a mès, ¡¡la gavina salvatge del partit que ara èra opositor encara donava mostra de la seva presència per les nits!!.

La patata va arribar al congrès, on va ser analitzada. El nou president va dir que s’havía de millorar la forma d’aquella patata amb tal de que quedès més maca, donant mostres de que aquella patata no èra del seu gust. Va dir que s’hauría de pelar i fer-la més petita, ja que així quedaría millor i tendría una millor forma. I així es va fer.

En acavar, resulta que la patata havía quedat completament desfigurada. S’havía volgut fer tan ràpidament que la millor patata de la petita nació havía quedat completament destrossada. Presentava retalls per tot arreu, enormes deficiències en la seva forma i a mès, per si fos poc, d’aquella gran patata que havía arribat del petit país oprimit nomès havía quedat una petita patateta i mal pintada.

La patata, en retornar al petit país va generar una gran desilussió. ¡¡Havía sigut traida!!. Es va fer una consulta per erigir aquella patata com a monument nacional, però tanta desilussió hi havía que molt pocs van anar a donar la seva opinió.

Després d’això van passar moltes coses, potser el més destacable va ser que el president que havía arribat a ser-lo amb moltes promeses, ara no tenía com a símbol una patata, però tant de gust havía agafat als productes de la terra que ¡¡ara portava una pastanaga al nas!!.

Així als quatre anys de sortir escollit es van cel.lebrar noves eleccions i va tornar a guanyar, més per por a que tornès el govern de la gavina salvatge i despiadada que per les seves promeses…

Pel seu nou debat d’investidura va oferir coses a la petita nació, que en el moment de ser el.legit de nou president del govern, els seus més estrets col.laboradors ja van deixar clar que bé, que aquestes coses no teníen prioritat i que de moment quedàven estacionades a un racó.

I aquesta història es perd aleshores en l’horitzó amb una gran incertesa dels esdeveniments, de falses promeses, la petita nació oprimida traida, un president amb una pastanaga al nas com a mascota i gavines salvatges i despiadades pel mig….

Conclusió: Suposo que us imaginareu ja de que va la història.., jejeje.

Vinga va, a veure que opineu…. :).

Robert

RAONS PER LES QUALS CATALUNYA NECESSITA L’ESTAT INDEPENDENT

Molts dels catalans que no aproven encara avui en día la independencia es fan preguntes com ¿Quina necessitat hi ha de deslligar-nos d’Espanya?, ¿I si ho fèssim no estariem pitjor?. Aquestes i altres preguntes per l’estil son les quals es pregunten molts avui en día.
Sempre estem escoltant per boca de les personalitats més destacades de l’Estat Espanyol que Espanya és rica, diversa i que els espanyols están molt orgullosos del nivell cultural i llingüístic actual. Es parla de diversitat i de respecte.
Jo em pregunto, ¿Això és cert?
Jo que soc de fora puc dir que a tota la meva vida he escoltat les majors barbaritats hagudes i per haver quan sortía el nom de Catalunya a una conversació entre persones, pels mitjans de comunicació que hi fes referencia, o pitjor encara, tractant el tema polític.
Expressions del tipus “Ya están estos catalanes tocando los cojones”, “No saben más que pedirlo todo para ellos”, “Siempre se están quejando de vicio”, “Es una vergüenza que seamos españoles y vayamos a Cataluña y tengamos que aprender el catalán”, “El catalán no lo hablan más que cuatro y se esfuerzan por mantener “eso””, “Lo que hay en España son regiones y lo demás es un invento de los nacionalistas”, etc.
Evidentment un gran respecte el que es sent, de fet aquestes expressions típiques ho “demostren” no?.
Un cop que anava jo amb tren des de Gijón a Barcelona, als seients que tenia al costat em va tocar amb 4 dones que pel que sembla anàven a Barcelona perque havíen trobat feina a un supermercat si no recordó malament.
Vaig passar-me una bona estona escoltant coses com aquestes:
“Uff, madre mía!!! Ya podemos prepararnos todas con lo que vamos a tener que aguantar allí!!, ¡Encima vamos a tener que ir allí y aprender catalán siendo españolas!. Amb aquesta última frase va ser quan una d’elles va exclamar ¿Què? ¡Igual tú te piensas que yo voy a aprender “eso”! ¡Estamos en España pues hablamos español!. Després van continuar amb tonteries com “Todos los partidos que gane el Madrid sacaremos la bandera por el balcón de nuestro piso y lo gritaremos para que lo oiga todo el mundo” o “Solo de pensar lo que vamos a ver allí es para morirse de asco”.
En fi, escoltant tot el que jo vaig sentir aquell día no se jo qui es moriría de fastic primer… xDD.
Aquesta és la mentalitat que impera a Espanya de forma inmensament majoritària.
Catalans!! ¿És posible conviure amb aquest tipus de mentalitat? ¿Hi ha possibilitat de que s’assimili i comprengui la realitat plurinacional de l’Estat espanyol?. Pel que a mi em respecta el tinc molt clar… NO!!!.
A continuació enumeraré les principals raóns per les quals se’ns fa tan i tan necessari més que mai treballar per la independència del nostre país.

¿PER QUÈ ÉS NECESSÀRIA LA INDEPENDÈNCIA?

1) Per preservar la nostra llengua i cultura. Podem observar com continuament s’associa la cultura espanyola a tot allò que estigui relacionat amb la centralitat, la cultura castellana (toros, pernills, sevillanes…) i la resta son “peculiaritats” de les diferents “regions”, es a dir, aspectes secundaris. ¿És la nostra insignia el toro d’Osborne o el ruc català?, ¿És el pernill el nostre producte tradicional o la botifarra catalana?, ¿Ens interessa ballar sevillanes o sardanes?, ¿Ens interessa llençar una cabra des d’un campanari o ens interessen els castellers?... Senzillament som diferents.
Si la nostra cultura es considerada secundària ¿no s’està intentant desplaçar-la d’alguna manera per un altre que no és la nostra i amb la qual no ens sentim identificats?.
La consideració llingüística espanyola es que la llengua d’Espanya és el castellà i la resta de llengües son pròpies de la periferia. Nosaltres hem d’aprendre castellà però en camvi el català ni tan qualsevol es promociona a la resta de l’estat… ¿Quantes universitats espanyoles ensenyen el català?, ¿Quantes escoles d’idiomes ensenyen el català?, ¿Es fomenta l’aprenentatge de la nostra llengua en els instituts, així com la promoció de la nostra cultura?--> Així veiem què es el que significa per Espanya la diversitat…
Quan algú ve de fora protesta perque ha d’aprendre català quan sap parlar l’espanyol (es clar, per tant, no necesita res més). Volen substituir la nostra llengua per una que no ho és, ja que total, segons al seu judici les llengües minoritàries no serveixen per a res. La llengua és el principal instrument d’identificació i comunicació dels diferents pobles. ¿Se’ns respecta o se’ns tracta com a una colònia?, ¿Penseu que podem permetre això?, ¿Hi ha possibilitat real de preservar la nostra llengua i cultures d’aquesta manera i amb aquesta mentalitat?

2) Per acavar amb l’expoli fiscal. Paguem impostos i més impostos. Cada català perd l’any 2.622 euros. Son diners que no tornen mentre el déficit fiscal català segueix pujant com l’escuma. Nomès s’enrecorden de nosaltres a l’hora de pagar impostos, criticant-nos continuament i fins i tot insultant-nos amb acusacions d’insolidaritat (a sobre això, o el que és el mateix, “además de cornudo, apaleado”). I tot això quan disposem d’unes infraestructures força deficitàries, quan tenim una carestía de la vida per culpa de la cual costa arribar a fí de mes, quan estem desbordats amb temes com la inmigració, l’ensenyament… Paguem, perdem diners, ens trobem a la cua en molts d’aspectes, amb uns serveis força deficitaris i que fins i tot podriem qualificar-se com tercermundistes, ¿Què va passar amb el caos ferroviari generat l’any passat amb els trens de rodalies?. Necessitem inversions, diners dels cuals no podem disposar perque se’n van a Madrid i no tornen. La constant negativa a la publicació de les balances fiscals per part de l’estat es una mostra evident de que ells saben perfectament que Catalunya perd molts de diners i que disposa d’un presupost anual cada cop més deficitari tenint en compte l’eix recaudat/tornat (ó inversión estatal)/necessitats. Patim una asfixia económica enorme i cal que ens concienciem de que és el que ens convé. Si l’estat no es preocupa per nosaltres, ens roba i a sobre ens critica, insulta i ens acusa d’insolidaris, després de tot això, ¿Quin será el futur que l’esperarà al país de continuar d’aquesta manera? ¿Per què hem de continuar amb un estat el cual ens està empobrint cada cop més?. El poble català sempre ha sigut força solidari, però ¿Fins a quin punt l’ha de ser?, ¿Hem de permetre que ens expoliin?, ¿O creieu que ha d’arribar l’hora de dir “fins aquí podriem arribar”?.

3) Per poder estar representats esportivament a nivel internacional. Perque Catalunya és un país és la raó per la qual ha de tenir la seva propia representació esportiva a les competicions internacionals. Tota nació es troba representada esportivament mitjançant les seves seleccions esportives i/o representants a l’àmbit internacional; en camvi Catalunya no. Espanya no vol reconèixer la plurinacionalitat de l’estat, i per tant, la resta de nacions que componen l’estat espanyol no tenen cap possibilitat de representar-se a sí mateixes.
És per això que Espanya no representa a Catalunya i és impossible que la representi mai.
Al Regne Unit això sí és possible, i aleshores ¿per què a Espanya no?.
Senzillament no ens volen reconèixer el que som.
Nosaltres som com som i volem que els nostres esportivistes puguin representar al poble català.
Després de tot ¿Com es pot aconseguir això si Catalunya continúa amb Espanya?, ¿Catalunya l’aconseguirà per art i gracia d’Espanya?. Si no hi ha cap tipus de voluntat política en sol.lucionar-lo es evident que l’única sol.lució és assolint l’estat propi.

4) Per sobreviure com a país. Espanya s’estanca, s’enroca en un model ja totalment superat actualment i que ha demostrat ser un veritable fracàs com és l’estat autonòmic. Ja ha donat un clar eixemple de que no vol cambiar, que vol continuar essent d’aquesta manera, i nosaltres no podem asumir-lo. No s’ha volgut avançar mai cap a un veritable estat federal on hi tinguèssin cabuda totes les nacions de l’estat. Es pretèn fagocitar-nos, destruir-nos, la supressió de Catalunya com a país. ¿Catalunya vol sobreviure com a nació?. Jo pregunto, si volem sobreviure com a país, després de totes les coses que he exposat anteriorment ¿De quina és l’única manera que es pot aconseguir quan han fracasat totes les possibilitats esmentades i en camvi no es vol avançar?.

5) Per acavar amb l’assetjament institucional i els insults. Quin dubte cap que l’anticatalanisme s’ha fet persistent al llarg dels anys a Espanya. Tot el que faci referència a Catalunya es motiu de crítiques, de continues faltes de respecte, insults i descalificacions als catalans. ¿És possible conviure amb gent que et fa la vida imposible?. Se’ns promet respectar estatuts que surtin del parlament i després son sotmesos a “un buen cepillado” com va dir un destacat membre del PSOE, del qual no donaré pas la seva identitat al ser de sobra coneguda, ¿Per què es va prometre una cosa que no cumpliríen? ¿Per electoralisme?. No contents amb això s’observa com s’intenta més d’una vegada invair les competències de la Generalitat i si es planta cara es que som uns “separatistas” que volem expulsar l’estat de Catalunya. Si ni tan qualsevol saben respectar l’estatutet que tenim ¿encara volen que ens sentim a gust amb ells?.
Encara ens donen més motius per iniciar el procès que ens porti cap al nostre estat propi.
Es promouren boicots als nostres productes perque diuen que som uns desagraits i que mai tenim prou, que sempre volem “explotar a España” i s’insulta als empresaris catalans perque són uns “gorrones” nomès pel fet de reclamar el que és just, un finançament just.
¿Què hi ha doncs del finançament? ¿Què hi ha del déficit fiscal català? És clar, això deuen ser coses que ens inventem nosaltres per “chupar del bote”.
Amb situacions així es mostren més motius encara per desligar-nos d’Espanya.
Hi ha una sol.lució molt clara: Si tant odien Catalunya que la deixin en pau.
Aquest any hauría de quedar acordat el nou model de finançament, però ¿Quin model serà el que ens presentin? Temps al temps, tothom sap el que passarà.

6) Perque l’Estat Espanyol no li importa Catalunya. Nomès s’enrecorden de Catalunya per pagar impostos, i mentrestant tenim uns serveis força deficitaris per manca de recursos amb una asfixia económica galopant. També s’enrecorden de nosaltres per una questió de cohesió territorial sense tenir en compte el que pensem i la nostra realitat nacional. Tal i com ja he dit al principi de l’article es menyspreen la nostra llengua i cultures i de no ser pels nostres esforços no sería descarat dir que al mon no sabríen ni que existim. Parlant del asumpte de la cohesió territorial podem fer memoria revisant totes les hemeroteques del mitjans de comunicació, quan l’any 2002 encara s’estava debatent el PHN i més concretament, l’avui derogat(afortunadament) trasvasament de l’Ebre per observar declaracions com aquestes:

“El trasvase del Ebro no es tanto una necesidad de agua de otras zonas de España como lo es el hecho de que se trata de una gran obra de infraestructura con la que se acentuará nuestra cohesión territorial al quedar España definitivamente vertebrada de punta a punta”--> José María Aznar l’any 2002.

Era de sobra coneguda la enorme insostenibilitat mediambiental d’aquell projecte. No es van tindre en compte els informes avalats pels experts que informaven dels riscos que presentava, com per eixemple l’augment de la salinització cap a l’interior del delta, on tenim, m’atrevería a dir, la zona agrícola més rica i potent del país ubicada a les comarques del Baix Ebre i el Montsià (amb els evidents riscos que conportaría l’augment de la salinitat pels conreus del delta i pel seu impacte mediambiental negatiu). A mès que una reducció considerable del cabal del riu també comportaría una progressiva acceleració dramàtica de l’erosió del delta (que actualment es troba en una situació d’estancament i en algunes parts s’esta reduint) i s’ha de tenir en compte que tenim importants nuclis de población ubicats dins la zona del delta, com Deltebre o Sant Carles de la Ràpita.
Tal i com va dir la per llavors ministra de medi ambient Elvira Rodríguez:

“No hay problema si el delta retrocede después del trasvase, ya que si es necesario llevaremos arena con camiones para evitarlo, y si los agricultores salieran perjudicados para algo están las subvenciones”. Impresionantment irrisori, impresentable i penòs al mateix temps.

Això referent al trasvasament de l’Ebre l’he posat com eixemple per proporcionar una visió de la importancia que es dóna a Catalunya i al seu territori des d’Espanya. I eixemples semblant com aquest n’hi han molts.
¿ I volsaltres que en penseu?.

7) Per poder-nos desenvolupar lliurement com a país. Sempre s’ha manifestat per part de personalitats rellevants del mon de la política espanyola que el veritable perill de la unitat d’Espanya és el fet diferencial català. ¿Perill? ¿No s’està dient continuament que Espanya és molt rica y variada? ¿No es parla de la gran diversitat de l’estat?, així doncs ¿A quin perill es fa referència?. Clarament el perill al qual es fa referencia és el ésser diferents, el no pensar com ells, el tenir identitat pròpia (es clar, doncs, que es respecta la diversitat ¿oi que sí?).
Espanya vol fagocitar Catalunya, el cual es suposa que és per una questió de voler ser “Una, Grande y Libre”, desenvolupada al voltant d’una única cosa. Això és la seva manera de ser y de pensar. No ens enganyem.
Queda clar doncs que l’única manera de poder-nos desenvolupar lliurement com el país que som és treballar per l’estat propi. ¿No creieu?.

8) Per acavar amb la imposició del que no és nostre. Nosaltres hem de preservar la nostra llengua i cultura. És el vehícle mitjançant el qual tota societat es comunica, el vehícle de sentiment de pertinença a una terra. La nostra llengua i cultura té un nom “catalana”. Observem a diari el menyspreu als nostres valors amb intents d’imposició i assimilació d’una llengua i una cultura que sd’intenten imposar per tots els mitjans a la nostra. No és cap noticia que el català corre un greu risc per la seva condició de llengua més feble i les campanyes anticatalanes.
Per tenir, tenim un model educatiu eixemplar de bilingüisme i ja s’està començant a questionar amb propostes tan terribles com la de la separació a les aules entre castellans i catalans, i que estudii català nomès el que vulgui. Si és així aleshores els catalans també hauríen de tindre aquesta opció ¿no creieu?.
Torno a insistir amb la idea de l’intent de la supressió, eliminació i substitució dels principals instruments d’identificació catalans. No volen compartir, sinò destruir i substituir. Aquesta és la seva idea. Amb un estat que et menysprea i t’intenta destruir és imposible conviure.

9) PERQUE CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ. En definitiva, Catalunya és una nació. Tenim dret a decidir que és el que volem ser, on és on volem ser i com volem ser. No es tracta pas d’anar contra Espanya ni contra ningú, sinò d’anar a favor de Catalunya i la seva identitat.

¿Voleu encara més motius?


CONCLUSIÓ: És perque l’estat espanyol mai ens reconeixerà ni tindrem mai el tractament que ens mereixem com a nació, la raó per la qual ara més que mai hem de treballar tots els sobiranistes per assolir un estat propi i convencer els que encara no hi creuen.
No és gens fàcil, necessitem d’una majoría social que hi doni suport i això ens portarà temps, no és una cosa que podrem assolir de la nit al día. Aquesta majoría social l’hem d’aconseguir i per això mateix ens haurem de posar a treballar per assolir aquest objectiu.

PD: ¿Fins a quan permetrem que se’ns trepitgi una i altre vegada?

Penseu i reflexioneu. Això és el que intento amb aquest article, que penseu, raoneu i arribeu a les vostres pròpies conclusions i si voleu, les expresseu.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Robert

ELS PROBLEMES D’ERC I SOL.LUCIONS PER RECONDUIR LA SITUACIÓ

Al meu post d’avui analitzaré la situació de gravetat d’Esquerra, la qual s’ha fet molt més gran arrel de la devallada del 9 de març. Segons el meu punt de vista han sigut diversos els factors que han jugat en contra d’ERC aquesta campanya. Un d’ells pot haver estat la bipolarització, però analitzem bé… Va ser aquesta raó realment la resposable d’allò? Jo penso que no pas. ERC va apostar per un primer tripartit amb en Pasqual Maragall que si bé va rebre fortes crítiques, finalment va acavar ben assimilat, fins el retall de l’estatut, l’expulsió d’ERC del govern, etc. Aquest primer tripartit es va desenvolupar en unes circunstàncies molt específiques que tothom coneix. Amb un escenari clar de confrontació de Catalunya amb l’estat i el PP d'Aznar arribem a les eleccions del 14 de març del 2004. ERC va rebre un suport electoral històric en l’actual democracia. Va passar d’1 a 8 escons i de 194 mil a 638.000 vots (652.000 a tot el conjunt dels PPCC). Va rebre suport d’electors que no tenien res a veure amb el projecte d’ERC, però degut l’escenari excepcional, ERC o PP, la gent va votar el Carod llavors per simpatía més que per ideología. Els meus càlculs ben estudiats sitúen en 80-100 mil vots de més la quantitat rebuda en “prestec”. Es obvi que si agafem els resultats del 2008 i els comparem, veurem com la cosa concorda bastant. Un escenari amb una ERC amb 550.000 vots independentistes per aquella època és el més viable, i tots els vots que pugessin d’aquest sostre insuflava el resultat de forma enganyosa. Però ara bé, i la resta?, I els 250.000 electors restants? Clarament l’abstenció. Com explicar-lo? Doncs pel que jo observo (i no soc l’unic), és que ERC dintre el tripartit sembla haver perdut la seva veu pròpia i com si haguès sigut absorvida per un PSC que per a res és identificat com a sobiranista (això el sabem) i evidentment nomès sembla que això (el discurs independentista) sigui tret en campanya electoral i la gent es cansa… Aquesta és la raó més de pes que veig, però també n’hi ha un altre i és la clara discomformitat amb aquest segon tripartit, que, després de tot el que s’havia muntat, molt pocs el van veure sentit.
Per altre part, també entre els votants més moderats poden haver-se sentit espantants pel discurs tan radical d’ERC portat a cap en la campanya com si fos a anar a provocar una hecatombe a Madrid, a mès de la mateixa campanya, que dit sigui de pas, va ser desastrossa.


Problemes i errors

Per què dic que va ser desastrossa? Evidentment no va estar afortunada. Explicarè algunes questions:

1) Éra correcte fer saber que a Girona i Lleida ens jugàvem un escó i que si nosaltres no rebiem un elevat suport podría anar a parar les seves mans. Però, a més d'això, per què no es va anar als pobles, fer una forta movilització, explicant el programa d'ERC?, es a dir, què és el que volem fer? Quines son les nostres propostes, el nostre programa?. CONTACTAR amb la gent, rebre també propostes de la ciutadanía (treballadors textils, pagesos, mestresses de casa, etc.). Nomès amb dir "ERC o PP" és clar, evidentment, que és important i de pes per votar Esquerra, però a mès si això va acompanyat d'una clara voluntat de diàleg amb la societat, de complicitat, obertura, explicació de les nostres propostes, del nostre programa, segur que hauríem aconseguit com a mínim un major impacte social i una major receptivitat i suport.

2) No vaig considerar afortunat dir tampoc que el PSOE no havía de treure majoría absoluta perque ERC i/o els partits catalans posessin les seves condicions per la investidura d'en ZP. Per què? Doncs molt senzill, la gent interpreta que tu passi el que passi donaràs el teu suport al PSOE a camvi de res o amb molt poca cosa. Evidentment no és el que es vol transmetre, però son coses que la gent si que l'interpreta d'aquesta manera. Uns doncs aleshores opten per votar directament el PSOE, altres poden optar per votar CiU i altres quedar-se a casa també decebuts.
Quina hauría estat la meva proposta aquí? Doncs senzillament dir "Nosaltres tractarem d'impedir per tots els nostres mitjans que governi el PP, però el PSOE si vol tenir el nostre suport haurà d'atendre les nostres reivindicacions". Aquest missatge té un altre calat ja diferent i el fa més atractiu per la gent, mostrant als posibles electors que nosaltres som fermes, que tenim el nostre programa i que a l'hora de pactar som un partit seriòs i que no farem les coses a qualsevol preu. En definitiva, que som un partit en el qual es pot confiar, que no defraudarem als nostres votants.

3) Al meu parer es van donar mostres també d'una enorme radicalitat en el discurs, (com ja he indicat més amunt) i això els nostres votants més moderats es poden sentir espantats per la nostra actitud i o bé es queden a casa, u opten per donar el vot a un altre formació política.


I ara arriba l'hora de les sol.lucions

Què podem fer ara perque aquests votants decebuts puguin tornar a confiar amb ERC així com captar nous votants?

Proposo:

a) Si s’aposta per mantenir aquest govern s'haurà de mostrar més pit, marcant de forma molt clara el nostre perfil, el perfil de partit clarament sobiranista, defensant dintre el govern el mateix que defensem fora, sense incoherències.

b) També rebaixant el to del discurs, afegint-hi un important grau de moderació, clar que deixant clara la nostra naturalesa sobiranista e independentista, però sense catastrofismes.

c) Cal una major presencia territorial del partit amb una major obertura cap a la societat, de cara a aconseguir que el nostre programa i iniciatives siguin el més conegudes posibles. Explicar perquè fem el que fem i de forma clara les raons que ens porten a portar-les a cap amb tal de que la gent entengui les nostres gestions, la nostra política, tasques que desenvolupem al govern, política municipal, etc.

d) Amb bona antelació posar tant d’enfasis a les grans zones urbanes com a les zones rurals la explicació del nostre programa electoral amb claretat. Hem de pensar en obrir-nos també a la societat de forma més contundent, obrint el nostre programa, tindre en compte l’opinió social per elaborar-ho. Fer sentir-se part, en definitiva, la masa social del nostre projecte polític. En definitiva, ERC ha de centrar-se en explicar el programa de forma nítida, ja que a la gent no li serveix nomès dir que s’es independentista o dir “ERC ó PP”, la gent també vol gestió i propostes concretes que millorin la seva qualitat de vida.

e) Introduir un especial compte en les actuacions d’alguns dirigents que porten els nostres electors cap a una desorientació generalitzada amb determinats gestos innecesaris e incomprensibles. Molts d’ells s’hauràn preguntat l’aixecar-se al matí ¡¡¡A veure per on em sortiràn aquests avui!!! amb una clara asociació d’Esquerra amb inestabilitat e imprevisió. Per culpa de tot això s’ha asociat ERC amb manca de serietat i rigor i, per tant, cal corregir aquest tipus de coses.

f) COHERENCIA POLÍTICA. Esquerra ha de mostrar coherencia amb el que es pensa i amb el que es defensa, tant quan és dintre el Govern com si és a l’oposició, com des de Calàbria.


Pactes

Excepte una situació excepcional que obliguès al contrari perque es fes completament insostenible, no provocar noves eleccions anticipades, però al 2.010 plantejar-se bé si aquests tipus de pactes beneficien ERC.
Evidetment no vol dir necessariament camviar de socis, però si evaluar bé la situació, els pros i els contres i la viabilitat del moment, sense caure en precipitacions.
Sempre que ERC vulgui pactar un govern, molt senzill, es posen damunt la taula les nostres condicions de mínims, si s’accepten bé, i sinò a l’oposició… hem de ser coherents amb nosaltres mateixos. I evidentment comptar més de forma directa amb la militància amb aquestes questions per evitar l’allunyament de les bases del partit de les decisions que es prenen a la dirección.


CONCLUSIÓ: S’han d’evaluar de forma correcta els errors comesos e introduir les correcions precises de cara a contactar amb els catalans i catalanes, mostrant una actitud seriosa i responsable, coherencia política, una encara millor organització estructural, explicació de forma clara i nítida de les nostres propostes i una major obertura a la participación ciutadana. En definitiva, ERC no ha de ser vist com un instrument de poder en sí, sinò un instrument útil, una gran eina al servei dels catalans que els faci sentir-se plenament representats i orgullosos del seu país.


Robert