dimecres, 16 de juliol de 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA PRESENTARÀ EL MANIFEST: “EL CATALÀ, LLENGUA COMUNA”


No és menys obvi que després de la brutal ofensiva pro-espanyola llençada en els darrers temps contra tot allò que no sigui nètament espanyol (identitat i llengua castellana) s’havía de produir una contraofensiva d’una certa magnitud amb la finalitat de plantar cara a dita ofensiva espanyolista.

Després del resultat de les eleccions espanyoles el 9 de març i del triomf de La Roja a l’Eurocopa han aparegut els que feien igual que els toreros, es a dir, es posen davant amb la capa sense moure’s, semblant inofensius, però al just moment que tenen l’oportunitat treuen l’espasa per intentar fer el cop mortal.

És molt senzill d’entendre tot plegat. Portem anys i panys sentient continuament parlar de constitució, de l’Espanya plural, de varietat, etc. No fa gaire jo ja vaig comentar a més d’un que al mateix moment que veièssin el més mínim senyal de dificultat per part dels nacionalismes periférics es posaría en marxa una veritable campanya d’assetjament i enderrocament de tot allò que no repongui al pensament únic. Assetjar el català, portar a cap una forta campanya castellanitzadora i començar a parlar de “regions”.

I al que anem, fa ben poc es va presentar un “Manifiesto por la lengua común” a càrrec d’uns intelectuals espanyols (intelectuals, no sé si els queda bé aquesta definició després de veure la seva actitud) des d’on s’intenta pressionar en el sentit de fer únicament obligatòri el deure de saber castellà. La resta de les llengües com són “regionals” han d’estar situades a segon lloc i sempre de forma optativa en dites “regions”. En altres paraules, anar marginant les diferents llengües de l’estat que no siguin explícitament el castellà.

Tot això no es podía quedar sense rèplica i ahir mateix es va anunciar des de la Plataforma per la Llengua la presentació del manifest: “EL CATALÀ, LLENGUA COMUNA”.

El manifest serà presentat demà dijous a la tarda i propasa entre d’altres coses la integració de les persones inmigrades a la societat catalana mitjançant el coneixement ple de la llengua catalana. El manifest compta amb un pròleg signat per l’escriptora Najat el Hachmi.

Compta amb el recolzament de 23 associacions de persones inmigrades i organitzacions de suport.

L'acte de dijous començarà a les 19.30h, tindrà lloc a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès (C/Canuda, 6, de Barcelona) i serà presentat per Miquel Strubell i representants de les entitats signants del manifest. Està prevista la presència de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i el president del Parlament, Ernest Benach.

Entitats convocants:


Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola
Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB)
Associació Catalana de Residents Senegalesos
Associació d'Amics del Poble Marroquí (ITRAN)
Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya
Associació de Dones Amazigues Tamettut
Associació de Tallers Afrocatalans (ATAC)
Associació de Treballadors Pakistanesos
Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya (ATIMCA)
Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau
Centro Boliviano-Catalán
Comunitat Palestina de Catalunya
Cornellà Sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N Katalunya)
El Mirador dels Immigrants
Els Altres Andalusos
Espazo Galego dos Països Catalans
Federació d'Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT)
Federació d'Entitats Bolivianes a Catalunya (Fedebol)
Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT)
Llactacarú (Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la
Solidaridad y la Cooperación)
Plataforma per la Llengua
Rede.cat
Veu Pròpia

Breu conclusió de tot: Amb Espanya no hi ha res a fer.

PD: Davant l’agressió nomès queda una sortida: la resposta a dita agressió.

Podreu informar-vos més detalladament aquí.


Robert


dimecres, 11 de juny de 2008

ANÀLISIS DE LES ELECCIONS A LA PRESIDENCIA I SECRETARÍA GENERAL D'ERC DISSABTE PASSAT: ¿I ARA QUÈ?


Disssabte passat día 7 de Juny es van cel.lebrar eleccions a la presidencia i secretaría general a ERC en un procès que representa tota una lliçó de democràcia interna per la resta de partits polítics.

Els resultats van estar els següents:


Per la presidencia:

Candidatura

Vots

%


Joan Puigcercós

2.616

37.13

Joan Carretero

1.937

27.49

Ernest Benach

1.875

26.61

Jaume Renyer

569

8.07

Nulls

9

0.13

Blanc

40

0.57


Total: 7.046 vots


Participació: 70.92%


Per la secretaría general:


Candidatura

Vots

%


Joan Ridao

2.636

37.47

Rafel Niubó

1.671

23.76

Ruth Carandell

1.384

19.68

Uriel Bertràn

1.294

18.40

Nulls

11

0.16

Blanc

38

0.53


Total: 7.034 vots


Participació: 70.80%



Anàlisis electoral


Joan Puigcercós i Joan Ridao (Gent d’Esquerra) van guanyar convertint-se en els nous president i secretari general d’ERC respectivament. No obstant, el resultat obtingut per aquest tàndem ha sigut força inferior al que es suposava (molt a prop del 50% o superior, quan finalment va treure poc més del 37%).

La candidatura de l’exconseller de Governació i líder del corrent crític Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha resultat la gran sorpresa de la nit electoral l’obtenir uns molt bons resultats (millor de l’esperat, superant el 27% per la presidencia) sent la segona candidatura més votada. La candidata d’aquest corrent crític a la secretaría general, Ruth Carandell va treure a prop del 20%.

La candidatura avalada pel Carod (ERCFutur), integrada per l’actual president del Parlament Ernest Benach i Rafel Niubó es va situar al tercer lloc amb un 26.6% per en Benach i un 23.76% per en Niubó), també potser millor de l’esperat.

Per últim, el corrent crític Esquerra independentista (EI) d’en Jaume Renyer i l’Uriel Bertràn va ser el gran derrotat al quedar molt per sota del previst (al voltant del 8.1% per en Jaume Renyer i 18.40% per l’Uriel).


Situació de cara al congrès


Durant tota aquesta setmana, i degut la complexitat dels resultats s’ha obert un periode de negociacions per acordar la línia estratègica que es marcarà a partir del proper congrès que tindrà lloc aquest dissabte, així com la composició de la nova executiva del partit.

En principi les posicions tant de Gent d'Esquerra com de ERCFutur són favorables al tripartit, de tal manera que no aporten grans camvis en l'actual estratègia política.

RCat ha assegurat que la possibilitat de que persones que hi pertanyen puguin formar part de la nova executiva dependrà de la disposició a camviar l’actual línia estratègica de forma general i les respostes que s’hauríen de produir en cas d’una resolució adversa per part del T.C espanyol en contra l’estatut i un nou sistema de finançament no satisfactori. Ara mateix sembla complicat al no estar molt per la tasca el tàndem guanyador.

Per altra banda, els integrants d’ERCFutur (Benach i Niubó) fan hincapeu amb el referèndum d’autodeterminació que proposa el fins ara president d'ERC Josep Lluís Carod-Rovira per l’any 2.014, així com en l'aprofundiment en un camvi en l’estructura i funcionament intern dins el partit. Hi han diferències notables pel que respecte al 2.014 però tot sembla anar en la línia d’un pacte entre carodistes i puigcercocistes de cara al congrès, malgrat que no es pot descartar cap hipótesi.

EI ha expressat en Joan Puigcercós que tampoc entraràn a la nova executiva si la línia que es vol seguir es continuista. Proposa revisar l'actual Pacte d'Entesa per actualitzar-lo i fer que tingui major ambició nacional. Per altra banda també proposa la cel.lebració d'una consulta a la ciutadanía en cas de que el T.C espanyol tombi l'estatut i que siguin els afiliats els que decideixin la continuitat o la sortida del govern.

Així doncs a día d’avui encara no hi ha res decidit. Segurament haurem d’esperar fins al congrès per veure el que passa finalment.


Autodestrucció o Reconstrucció


No cal parlar dels resultats ni les comsequencies de la línia estratègica que s’ha seguit fins ara perque ja són de sobra coneguts, amb una pèrdua constant de votants i de credibilitat davant la societat catalana.

L’aposta d’un pacte amb els socialistes amb la intenció de calar entre els votants de l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha regirat justament en contra i amb el resultat contrari al desitjat. No nomès no s’ha aconseguit la seva simpatía sinò que sembla que estigui patint una constant pèrdua d’identitat, fet que per altra banda lligat a una conducta erràtica ha provocat que la pèrdua d’electors convocatoria electoral darrera convocatoria s’hagi mantingut constant i en línia descendent des del 2.004. El primer tripartit els votants el van acceptar degut la situació cojuntural que hi havía llavors, però després de com va acavar tot (fracàs de l'estatut i expulsió dels consellers d'ERC del govern després de demanar el no al referèndum de ratificació) el segon tripartit va ser un suicidi polític. I a mès cal tindre en compte que a qui es va fer president és un espanyolista com en Montilla.

Fent les coses de manera correcta, ERC hauría d'haver posat sobre la taula 3 punts esencials de mínims l'hora de pactar:

a) Llei de consultes populars.

b) Dret d'autodeterminació.

c) Concert econòmic ( i res d'aquivalent o semblant, sinò concert i punt).

Com més que probablement, aleshores cap partit l'hauría acceptat (i menys el PSC), doncs el més sensat i correcte el novembre del 2.006 haguès estat romandre l'oposició per anar creixent des d'allà.

La questió, per tant, es troba en un eix ben definit: autodestrucció/reconstrucció.

De continuar amb l’actual línia estratégica el fracàs estarà servit i la devallada electoral a les pròximes eleccions al Parlament pot ser catastròfica. Per tant, de continuar igual pot portar pel camí de l'autodestrucció.

Nomès existeix una opció que pot portar a la recuperació de la credibilitat d’ERC per part d’exvotants i altres de nous que podrían arribar: un gir de 180º en l’actual línia estratègica. Si no es recupera el discurs independentista i es demostra a la pràctica que es treballa en aquesta direcció no hi haurà res a fer. ERC ha de tornar als seus origens, corregir els errors comesos i començar a reconstruir-se de nou per tornar a recuperar la credibilitat perduda.

Ara mateix no hi ha cap independentista (o molt pocs) que es sentin representats per l’actual ERC i axò hauría de fer replantejar-se moltes coses a l’actual cúpula.

O es camvien les coses de veritat o ERC tornarà a èsser un partit marginal a la política catalana. La independència de Catalunya ens espera. No podem continuar així.


Conclusió


El resultat de les eleccions primàries d’ERC ha estat marcat pel continuisme (Gent d’Esquerra i ERCFutur sumen més del 60% dels vots) i si tot continúa igual la situació no deixarà d’empitjorar cada vegada més. El seguidisme que s’ha estat fent dels socialistes és esgarrifòs i nomès porta a un carreró sense sortida. Que ningú es confongui, que el rebuig que ha despertat entre l’electorat sobiranista l’haver donat la presidencia en Montilla no és pels seus origens, sinò pel seu espanyolisme aferrissat i d’això es tracta.

Si ERC no camvia d’estratègia i recupera els seus valors i línia fonamentals no hi haurà res a fer, així de clar.

PD: Si un comet errors el correcte és revisar bé que s’ha fet malament per hi introduir les correccions precises. En camvi, si es vol anar cap al suicidi, nomès cal continuar igual…



Robert

dimarts, 3 de juny de 2008

LA PUBLICACIÓ DE LES BALANCES FISCALS ¿REALITAT O FICCIÓ?


Primer va ser l’estatut, després el traspàs de rodalíes, més tard i molt recent va ser el transvasament de l’ebre i ara ens toca un altre tema, el qual ens afecta a tots: el finançament.

La promesa estrella al debat d’investidura d’en ZP va ser la publicació de les balances fiscals per al 8 de juny.
Tal i com es pot llegir a la noticia publicada al diari avui, segons paraules d'en Solbes:

"Una cosa és un compromís solemnitzat a l’escalfor d’un debat d’investidura per buscar l’abstenció de CiU i una altra és el treball tècnic i humà necessari per complir-lo".

Ja no és mentir per mentir, sinò que es tracta d'algo més que això, d'anar més lluny i fer servir el dit famòs de "La fí justifica els mitjans", es a dir, necessites una abstenció (en aquest cas del grup CiU) doncs digues alguna cosa maca i atractiva per aconseguir el que vols, que un cop aconseguit ja no hi ha marxa enrera i després et desentendràs.

Tal i com s'explica a la mateixa noticia, ara parlen d'ajornar la publicació de les balances fiscals a una dada concreta compresa entre els mesos del juliol i l'agost (¿quina dada? ¿Quan? ¿Com?). Paraules d'en ZP al debat d'investudura: “Em puc comprometre que abans de dos mesos el ministeri d’Economia i Hisenda publicarà les balances fiscals per primer cop al nostre país”--> Doncs a continuar esperant....

Resulta que ara el que ha passat segons el ministeri d'Economía i Hisenda és que com el calendari ha sigut diferent, l'organigrama no es va tancat fins passat un més des de la investidura i clar que el que passa és que “Portem només un mes treballant en les balances fiscals i ara ens faltaría el segon mes”.

Sí, així és clar, i el tercer, i el quart i el conquè, el sisè, setè, etc., fins que arribi l'hora de cel.lebrar nous comicis i aleshores diguin: "En aquesta legislatura vinent prometem fermament la publicació de les balances fiscals i a mès a mès regalarem un xalet amb piscina i un Land Rover a tots els catalans".

Sembla evident, a mès, una questió que apareix reflexada també em aquesta noticia i es tracta d’un aspecte que ja es sospitava: “El ministeri, però, no utilitzarà un únic mètode sinó que publicarà “diverses” balances fiscals, la qual cosa complica encara més el que la Fundació BBVA ja va definir com un “treball de xinesos”.” En altres paraules, que el que es pot fer es barrejar diverses dades amb la fí de provocar tal conglomerat que sigui molt fácil per ells continuar amagant la veritat de l’asumpte relatiu a les balances fiscals, fent públiques unes dades irreals que evidentment no es corresponguin amb la realitat. I compte!!, que això pot passar si és que finalment s’arriben a publicar, que el més fácil serà tot el contrari.

FET CURIÒS

La Fundació BBVA al novembre del 2.007 va portar a cap un complet estudi relatiu a les balances fiscals al periode 1.991-2.005 (tractant-se de l’únic precedent de la publicació d’unes balances fiscals) i que va donar com a resultat que cada català va rebre de mitjana 1.094 euros menys de la quantitat que va aportar i al 2.005 el saldo negatiu arribava als 1.604 euros. Ara, aquesta quantitat passa ja dels 2.000.


Queda clar doncs que no els interessa publicar-les degut que sortint la veritat a la llum sería posar en evidència el següent:

--Que Catalunya posseix un altíssim déficit fiscal com a comsequència de l’expoli portat a cap.

--Que les inversions de l’estat, sobre tot en matèria d’infraestructures són de les més baixes.

--Les raons per les quals no es poden desenvolupar adequadament els nostres seveis que portin a una millora en la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya.

En definitiva, es deixaría al descovert la raó per la qual cada día ens estem empobrint cada cop més en termes econòmics.

Per tot això, no em sorprèn de cap manera que no vulguin publicar les balances fiscals ¿Ho faràn finalment?, si el fan ¿faràn servir dades reals?... ¿Què opineu?.

Conclusió

La publicació de les balances fiscals és vital amb tal de que es pugui arribar a conèixer la situació que estem patint. Tanmateix les comsequencies que això podría portar és el que està provocant, segons la meva opinió, que primer s’estigui ajornant la seva publicació per falta de temps segons ells i després posant com a pretext la falta de consens existent per portar a cap la publicació. I tot allò amb la finalitat ja clara i predefinida de no fer-lo malgrat les promeses fetes


PD: Alguns diuen el que la gent vol sentir malgrat que ja tinguin predefinit que això no serà així.



Robert

divendres, 16 de maig de 2008

ALLÒ QUE FACIS DEMOSTRARÀ QUI ETS




Avui serè breu però ben concís.

Descriuré certes declaracions i fets que demostren el gran nivell d’independentisme que tenen alguns.

Noticia que podreu llegir sencera fent clic aquí:

Opinó (Carod) que el presidente de la Generalitat, José Montilla, "ha puesto al Gobierno de Cataluña y al país en su sitio" al exigir un nuevo modelo de financiación más justo para Cataluña en los plazos establecidos por el Estatuto.”


Comentari: O sigui que ara Montilla és un Deu pel Carod. Resulta que després de ser un dels que més s’oposa al concert econòmic dient que al PSC tenen ben clar que no recolzen el concert ens vé el Carod i posa com eixemple al Montilla perque va fer recentment unes declaracions cridant que un aplaçament sobre el finançament donaría arguments als partidaris del concert (O sigui que ell no ho és).

Després de saber que el PSC acatarà sense més la resolució del TC espanyol sobre el més que probable retall de l’estatut i que es conformarà amb el cafè per a tothom del govern de Madrid sobre el finançament, i a mès a mès quan a ERC porten segles criticant al PSC per aquests motius, en Carod vé fent seguidisme sense dissimuls del PSC-PSOE posant-lo com a eixemple. ¿A on arribem així? ¿A la independència? ¿El PSC i el Montilla recolzaràn el dret a decidir? ¿Què és creu en Carod?.

Aquests tipus de declaracions coincideixen també amb la línia expresada per en Joan Puigcercós dient que el tripartit es mereixería una tercera oportunitat fa poc de temps.

Bé, que són el mateix però nomès amb la diferència de que cadascú vol la seva parcela de poder a la seva manera. El seu independentisme brilla per la seva absència i el seu seguidisme un 10.

Sobre el finançament:

Noticia que podreu llegir sencera fent clic aquí:

Según ERC, el titular de Economía es la mejor garantía para lograr un pacto satisfactorio, porque, pese a su pertenencia al PSC y, por tanto, su vinculación al PSOE, mantendrá una postura de exigencia frente al vicepresidente y ministro de Economía, Pedro Solbes. ERC confía en las dotes negociadoras de Castells después de su intervención para lograr ampliar el concepto de infraestructura en la disposición adicional tercera del Estatut, que consigna una inversión en infraestructuras en Catalunya de acuerdo con su PIB, es decir, alrededor de un 18,8%.”.


Comentari: La veritat és que poc a comentar ja que n’hi ha prou amb llegir per opinar què és el que està passant. Jo és que estic perplex amb una magnitud impresionant. Quan ja se sap el que passarà, quan qualsevol cosa que diguin a Madrid i posin punt i final diràn que sí a tot, quan ni tan qualsevol ells (els del PSC) marcaràn l’agenda… ¿diuen a ERC que confien en la capacitat negociadora d’en Castells?. ¿Conclusió sobre tot això? Primer de tot existeix una incoherència enorme entre el que es defensa i entre el que es diu després i a sobre adopten una posició de submissió amb un “sí woana” a tot el que diguin. El PSC és el mateix que el el PSOE però em sembla a mí que hi han certes formes d’actuar que es basen nomès en una única cosa: L’estar dient “si wuana” continuament…de tal manera que ¿què és el que està passant aquí?.

Conclusió

El seguidisme incontrolat d’ERC envers el PSC és el que l’ha fet passar factura en les darreres convocatòries electorals, i no té pinta de que camviin. L’independentisme ja no es sent representat per ells, ja que nomès són independentistes de boca. És clar que l’independentisme creixent que impera a la societat prefereixi quedar-se a casa abans que donar el vot a ERC.

PD: Proverbi castellà: “Dime con quien andas y te diré quien eres”.


Robert

dimarts, 29 d’abril de 2008

LLIBERTAT PER EN FRANKI!!!



Avui en aquest post no parlarè d'injusticia, ja que és ben sabut que a Espanya no existeix justicia. Nomès hi han uns grups de gent que en teoria són jutges i que apliquen la justicia segons la seva ideología política, tant si és PP com si és PSOE, que a la pràctica són el mateix.
Nomès amb dir això ja s'ha de suposar com funcionen les coses allà. Actualment la imparcialitat judicial és delicte a Espanya, ja que està prohibida.
Així doncs, a la corrupció política es suma la corrupció judicial, que en aquestes alçades ja fa tanta pudor que es deixa notar com el que és actualment, un sistema completament en putrefacció.

I ara amb el fet que tractaré en sí.

La història d'avui va començar a la festa major de Terrassa de l'any 2.002, quan un grup de nois, entre els quals es trobava Francesc Argemí, va intentar despenjar la bandera espanyola del balcó de l'ajuntament, fets que van provocar enfrontaments amb la policía municipal terrassenca. Van ser condemnats Francesc Argemí (Franki) i altre noi, tot i que l'últim la seva consemna no li comporta el seu ingrès a la presó.
El dia 1 d'abril de l'any 2005, l'Audiència provincial de Barcelona, va condemnar en Francesc Argemí a una pena de 2 anys i 7 mesos de presó, pels delictes d'"ultratge a espanya", "atemptat a l'autoritat" i "desordres públics". A més, pel suposat ultratge a la bandera haurà de pagar una multa: si no fa front al pagament, la pena de presó s'incrementarà de quatre mesos i mig.
Des de la seva condemna, els seus advocats van presentar tres recursos, que han estat desestimats.
Després que la setmana passada es va anunciar l'execució imminent de la sentència, Argemí ha ingressat a la Model abans d'ahir al migdia per complir la pena.

Extret del diari "Avui" el 28/04/2.008:

"Segons els dos nois, en el moment dels fets eren en un altre acte de la festa major. Tanmateix, tres agents de la policia municipal els van assenyalar i el jutge que els va condemnar va concloure que havien encoratjat l'intent d'arrencar la bandera i els disturbis posteriors. No va quedar concretat, però, que se'ls considerés culpables de l'autoria material dels fets.

Amb aquests arguments, la lletrada Montserrat Salvador ha anat presentant els recursos, l'últim dels quals va ser desestimat al Tribunal Constitucional la setmana passada, de manera que es va anunciar l'execució imminent de la sentència, suspesa des del 2004.

Indult denegat
Argemí també havia demanat un indult que va ser denegat el març de 2006 pel ministeri de Justícia. La petició tenia el suport de tots els grups polítics representats a l'Ajuntament de Terrassa, excepte el PP. El document posava de manifest la inquietud de la junta de portaveus per una condemna "desmesurada en relació als fets jutjats"."

"Els Mossos han anat a detenir Franki al seu lloc de treball aquest matí i l'han traslladat amb un furgó a la Model, on el classificaran com a reclús per traslladar-lo després a un centre de compliment –la presó del carrer Entença és per presos preventius–, segurament Brians. Grups de suport al jove empresonat han muntat una primera concentració davant del centre de reclusió i dues hores després, poc abans de les tres de la tarda, els Mossos han dissolt la protesta amb una càrrega lleu, segons els testimonis, durant la qual han fet servir les porres. A les sis de la tarda hi ha convocada la segona concentració."

Feu clic aquí si voleu llegir la noticia sencera.

Per delictes pitjors que aquest s'han concedit indults, i a mès la condemna és desmessuradíssima tenint en compte els càrrecs que es van presentar en contra seva. ¿Per què ha passat això? Sembla més que evident. Que ningú es porti a engany, no han estat els enfrontaments amb la polícia els que han tingut pes en allò, sinò pels fets de la bandera.
És ben sabuda la persecució a tot allò que no coincideixi amb determinades maneres de veure les coses, sobre tot si tenen a veure amb l'independentisme. L'odi és el que ha provocat aquesta condemna, l'odi d'Espanya cap a qualsevol cosa que no sigui com ells volen; les seves ànsies de control, repressió, persecució i/o destrucció de tot allò que no coincideixi amb la idea que ells tenen. Semblen tenir un lema: Aquell que no accepti la seva imposició serà perseguit de forma implacable. No es conformen ja de per sí amb insultar i menysprear a Catalunya com a nació, també la volen perseguir de forma implacable.
Si pensen que amb fets com aquests es surtiràn amb la seva el porten clar.... Cada día som més els que volem l'estat propi i aquestes coses l'únic que fan és radicalitzar encara més una situació ja de per sí molt tensa.
Després de la crema a Reus de banderes estelades la policía va tindre prou amb identificar els sospitosos. ¿On ha estat aquí la condemna?. ¿Què va passar amb la impressentable actuació policial i judicial (com no) amb els assesins del jove independentista de Maulets Guillem Agullò l'any 1.993? Pedro Cuevas (l'autor material) fins i tot es va presentar a les municipals de l'any passat pel partit d'estrema dreta Democracia Nacional.
A Espanya no existeix justicia sinò que el que hi ha és un conjunt de persones que apliquen les lleis en funció dels seus interessos. ¿A qui volen enganyar?.

CONCLUSIÓ: Franki ha estat una nova víctima més dels intents de silenciar a tot un país i queda clar doncs, de què estem parlant. No es tracta pas d'una condemna per desordres públics; es tracta d'una condemna per idees polítiques, de repressió política.

PD: Som i serem el que volguem ser. Si Espanya ha escollit el camí de la repressió, nosaltres el de la llibertat.



Robert

dilluns, 28 d’abril de 2008

QUAN UN SOBIRANISTA ES TROBA A UN NIU D'ESCURÇONS

L'Alfons Lòpez Tena al costat
del professor de dret constitucional
de la UPF l'Hèctor Lòpez Bofill


Avui comentaré els aspectes de la entrevista que l’actual vocal del CGPJ i destacat sobiranista de CDC Alfons Lòpez Tena va concedir a la cadenaCOPE.

A mès és l’impulsor junt l'Hèctor Lòpez Bofill (d’ERC) del Cercle d’Estudis Sobiranistes. Recentment ha publica un llibre titulat “Catalunya sota Espanya”.

Podeu descarregar-vos l'entrevista de forma íntegra aquí.

Amb aquesta entrevista veurem el que representa per a qualsevol sobiranista una trobada i/o intercamvi d’opinions amb els cercles de l’espanyolisme més ultra i ranci. L’entrevista va tindre lloc a la cadena COPE, de sobra coneguda. En fí, tot un niu d’escurçons desitjosos de llençar el seu verí altament tòxic en forma de manipulació, mentida i atac contra qualsevol persona que per ells representi un perill. En aquesta ocasió li va tocar a en Lòpez Tena; en altres casos i durant força temps li va tocar a en Carod-Rovira i ara comencen a ser-lo Joan Carretero, Uriel Bertràn, Benach, etc. , tots aquests últims d’ERC i també en determinades situacions li ha tocat a en Felip Puig de CDC. Es a dir, qualsevol que es surti de la línia que té marcada l’espanyolisme és un autèntic perill al qual s’hi ha de fer front amb qualsevol mitjà verinòs (mentida, manipulació, atacs personals, descalificacions, insults, etc.), però mai fent ús del debat i la confrontació d’idees, sinò amb el que s’han caracteritzat ells sempre, amb la imposició.

Abans de començar, una petita bigrafía:

Alfons López Tena
(Sagunt, 1957), llicenciat en Dret per la Universitat de València. Ha estat notari de Tàrrega, Xàtiva i Barcelona, i autor de nombroses publicacions i conferències sobre temes jurídics. Fundador i directiu de la Subcomissió Jovenívola de l'Ateneu Mercantil i de la Falla King Kong i, en la Facultat de Dret de València, de la Junta Democràtica i del Consell de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. Ha estat fundador i directiu de Fòrum Notarial, la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (Institut d'Estudis Catalans) i la Fundació Catalunya Oberta, i president del Centre Comarcal de Cultura de l'Urgell. A mès a mès va ser coofundador, junt el professor de dret constitucional a la UPF l’Hèctor Lòpez Bofill del Cercle d’Estudis Sobiranistes”.

Passaré ara a explicar i comentar els punts més interesants de la entrevista:


1) Comentari sobre una suposada aparició al llibre “Catalunya sota Espanya” de la referència d’en Lòpez Tena de la pràctica del genocidi d’Espanya a Catalunya

Els entrevistadors fan incapeu l’inici del programa una i altre vegada sobre aquesta questió.

L'extinció de la nació catalana per assimilació--> ¿Potser es fa referència a això? Ja que això, si se’l vol interpretar fent ús de la paraula “genocidi” fa referència de forma clara a la pràctica del continuo intent de genocidi cultural practicat a Catalunya per part d’Espanya. No es tracta de compartir ni de conviure amb normalitat, es tracta d’imposar, de destruir la llengua, cultura i senyes d’identitat del poble català per portar de mica en mica a una assimilació de tota la identitat catalana envers l’espanyola. Degut aquesta situació en Lòpez Tena manifesta, amb molt bons raonaments que Catalunya no té pas cap altre sortida que l’assoliment de la independència si vol sobreviure, cosa que jo mateix he dit una i mil vegades també.

Doncs d’això ja van treure que el llibre parlava clarament d’un genocidi dels espanyols envers els catalans, posant el crit al cel com si es tractès de hooligans. ¿Quin mètode de debat fan servir aquí? ¿On són els seus arguments?. Els seus únics arguments son la trasgiversació de les coses, la mentida i la manipulació despiadada. No veuen les coses segons la realitat, sinò segons a ells els hi interessa de cara a aconseguir el que volen.

Comentari d’en Lòpez Tena sobre un fragment de la pàgina 25 del llibre--> “No ha estat aquesta però, la política dominant a la confrontació nacional Catalunya- Espanya en l’Estat Espanyol, que al llarg del segle XX no tracta d’exterminar o deportar els catalans sinò de convertir-los en espanyols, assimilar-los”.

Això és el que va dir el presentador del programa Carles Losada, burlant-se de les afirmacions d’en Lòpez Tena en un clar gest ignorant de la realitat catalana al llarg de la història-->Convertir-los en espanyols no, els catalans som espanyols Sr. Lòpez Tena no? Clar, jajaja”.

Això és el que demostra el que diu en Lòpez Tena, el que dic jo i molts més sobre aquesta situació: O ens independitzem o no tindrem sortida de supervivència nacional, viurem lluires o morirem, ja que tot el que toca Espanya el vol a la seva manera i semblança, sentint una profunda irritació a la diferència, es a dir, a tot allò que sigui diferent als seus conceptes d’imposició del seu i l'eliminació i/o assimilació d’altres cultures o identitats diferents. Espanya no vol ser d’altre manera més que d’aquesta i ja ha quedat clar.

L’expressió que va fer un cop Felipe Gonzàlez demostra la manera de veure les coses de l’espanyolisme: “el verdadero peligro para España lo representa el hecho diferencial catalan”. Així de clar i ximple.


2) Comentaris sobre la història de la nació catalana

Acte seguit s’insisteix amb que Catalunya sempre ha sigut Espanya i que tot el que es surt d’aquesta hipòtesi és un invent d’un sentiment “nacionalista minoritari independentista”.

El fet de que en aquesta mateixa entrevista es digui que “la nació catalana no se sap de quina mena d’invent historicista es tracta”, això ja és francament impresentable i mostra un desconeixement de la història enorme, però segons de qui vingui això, francament no és pas d’extranyar aquesta forma de pensar.

El mateix que dir que fa 300 anys el poble català no existía, sinò que el que hi havíen era una serie de dirigents que es posicionaven a favor d’un rei o d’un altre per interessos… bueno bueno…

I ficant la por al cos dient que tots els processos d’independència han sigut a un altíssim cost en vides posant com eixemple Montenegro, ¿Quines vides va costar el procès d’independència de Montenegro? Cap.

Quan en Lòpez Tena diu que “quan es sabrà si aquest sentiment es majoritari o minoritari serà quan la gent voti en un referéndum si vol o no vol la independència” al que s’hi va respondre… “Cada quatre anys es va a votar no? xDD.

Quan va dir que a l’enquesta del 2001 del CIS els partidaris de la independència de Catalunya sumàven el 36% és va contestar, NO, això no ha estat mai així!!, negant completament la realitat, o millor dit, volent amagar-la..

Parlant soviet del sentiment d’una “minoría respectable” rient-se constantment i amb una falta de respecte molt greua. ¿Com saben ells que és minoritari? El que passa xímplement és que no volen que es sàpiga la veritat, per si de cas.


3) La Yihad hispànica

El que anomena en Lòpez Tena la situació de falsetats, mentides i manipulació que es viu a Espanya, fins i tot desacreditant les persones d’una manera salvatge. Aquí va fer un comentari que m’ha fet gràcia enc erta manera i va ser el següent: “Vostès han dit que el meu pare havía trencat amb mi per no se què i no sé quant més i si el meu pare fos viu els escupiría a la cara”. Ben cert és quan manifesta que està sent objecte d’una campanya de descalificacions personals basada en mentides i en enganys fins a l'extrem.

Paraules del periodista Lluís Foixà “Invito a López Tena a que sea consecuente y presente la dimisión por cobrar de un alto cargo de un estado en el que no cree”àSi en Lluís Foix si primerament demana i aonseguix que els catalans, gallecs i bascs que no pagen impostos aleshores tendría fonament la seva petició--> Paraules d’Alfons Lòpez Tena.

O sigui, en altres paraules, els catalans, segons Lluís Foix han de pagar i callar i no tenen dret a participar mentre estem pagant impostos. Sense comentaris… Fan riure les paraules d’aquesta persona.


4) Coses curioses sobre el sistema judicial espanyol

L’Alfons Lòpez Tena explica l’actual situació del sistema judicial espanyol i que pel que hem pogut observar és tota una realitat:

--Que el CGPJ és la branca judicial i d’interessos del PP.

--Que Jueces para la Democrácia és ña branca judicial i d’interessos del PSOE.

Això infecta greument les institucions en un clar procès d’intoxicació i una falta d’imparcialitat judicial impresionant. No existeix criteri propi, sinò el que volen que es faci en benefici d’uns interesaos particulars.

A mès a mès ens revela i fa memoria de certes declaracions i fets portats a cap per membres del sistema judicial espanyol:

El prsident del CGPD Arnando--> “la policia havía de tindre el dret d’assesinar sospitosos perque estem a al tercera guerra mundial”, “aprendre català es com aprendre sevillanes perque el català es una llengua que no te repercusions positives en altres aspectes de la vida” , que “el caudillo (Franco) tenía un alt concepte de la justicia”, quan va votar al CGPJ aquella comparació en que la unió de persones del mateix sexe era com la unió d’un home i un animal, “ERC té la violencia al seu ADN”, “la izquierda española tiene instintos carnívoros”…

Adolfo Prego--> vocal del CGPJ i magistrat de la sala penal del Tribunal Suprem que està a i va presidir la Fundación por la Defensa de la nación española, que és la que va presentar la querella contra Rubianes.

I altre vocal és al Foro d’Ermua.

Si, sí, tot un eixemple d’imparcialitat a l’hora d’aplicar les lleis. Però encara pitjor, tot un eixemple d’ultraradicalisme polític instal.lat als jutjats, segons els dictats de certes forces polítiques a les quals es senten lligats.


5) L’objectiu: La independència de Catalunya

“Quin és el seu objectiu? La independència de Catalunya”.

Quan diu Lopez Tena que no vol anar contra Espanya i li retreuen que vol fer-li mal perque li vol amputar un braç. Ell respòn NO PERQUE CATALUNYA NO ÉS ESPANYA. I ells de volta de nou l’assetjament proespanyol atacant amb la seva llengua viperina.

Es comenta el fet de que Espanya ens roba 19.200 milions d’euros l’any entre rises burlesques. “La frase es certa i elf et també”à Paraules d’Alfons Lòpez Tena.

La negativa a publicar les balances fiscals. Les balances fiscals són l’instrument mitjançant el qual es pot observar la relació existent entre el que un paga i el que rep, o sigui, el que Catalunya paga cada any i el que rep d’inversió estatal. ¿Per què no es volen publicar les balances fiscals quan això sí que es fa en altres paisos del mon? Manipulació, mentida, amagar la realitat no sigui que es demostri que els estem expoliant…

A en Lòpez Tena se’l pregunta si és compatible ser independentista i monàrquic. Respòn que Sí.

La majoría dels catalans aquí sería qui hauría de decidir-ho. Si la majoría opta por això aleshores perfectament és factible. Jo personalment com a republicà prefereixo sense dubte la república, però això depèn de la voluntad de la majoría dels catalans.

Segons deien… Catalunya és com Castella, Navarra, La Rioja, Aragó, Andalusía, etc. I que després hi ha una cosa comuna que es diu Espanya (o sigui, que Catalunya és una regió és la seva visió).

Objectiu d’Espanya--> Tenir una única nació, una única llengua, una única cultura, etc. No està acostumada a la plutralitat. Per tant Catalunya no cap en aquesta Espanya.

Explicació d’en Lòpez Tena--> La globalització empenya a la independència l’haver una relacio directa en obertura comercial i tamany d’estats. Si no n’hi ha obertura comercial, si el mercat el marquen les fronteras de l’estat s rendible es rendible estar en una unitat mes gran. Aquest és el pacte catala espanyol present durant tot el segle XIX i al segle XX fins l’euro: n’hi ha subordinacio politica pero n’hi ha protecció comercial i per tant el mercat espanyol es un mercat tancat en benefici de les empreses catalanes.. En el cas de que n’hi hagi globalitzacio i obertura comercial llavors són mes eficients les unitats petites, perque ja no n’hi ha necessitat d’estar en un mercat gran, ja que el mercat gran es global i a partir d’aquí ve el gran defecte, que és el que anula l’antic pacte català-espanyol. El procès mundial es de creació d’estats independents.


Principals objectius del Cercle d’Estudis Sobiranistes:

--Posar de manifest i estudiar rigurosament com s’aconsegueix crear un estat propi a la UE.

--Quins aventatges i desaventatges aixó genera.

--Com s’han de maximitzar les aventages i minimitzar els efectes negatius.

--Quines són les oportunitats que Catalunya perd per no ser un estat independent.



CONCLUSIÓ: La situació és evident i no hi ha pas altre camí posible per la supervivencia del país que una cosa: LA INDEPENDÈNCIA.


PD: De totes maneres prefereixo que el llegiu i que manifesteu les postres opinions, però millor encara, que les raoneu i arribeu a les vostres pròpies conclusions.




Robert

divendres, 18 d’abril de 2008

HISTÒRIA D’UNA GRAN AMBICIÓ PERSONAL I LA LLUITA PER UN MINISTERI A MADRID AL PREU QUE SIGUI

En aquest post parlarè de la ambició incalculable d’una persona molt coneguda al mon de la política catalana: El Sr. Josep Antoni Duràn i Lleida.

Comentaré una noticia que he llegit avui al diari “Avui” i que com que ja no he pogut aguantar més em veig obligat a manifestar la meva opinió sobre l’asumpte.

Aquesta és la noticia (publicada al diari “Avui” el 18/04/2008):

Duran creu que Zapatero està "tip" del tripartit i que aquesta és una ferida que "sangarà"

El president del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya creu que el fet "que l'actual president del govern de l'Estat està tip del tripartit sembla clar"
El president del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, creu que el fet "que l'actual president del govern de l'Estat està tip del tripartit sembla clar".

Comentari: El Sr. Duràn, ¿Com s’atreveix a fer la pilota al Sr. De la pastanaga de la marca “collita ZP”?. Jo em penso que tindrà altres motius per fer aquest seguidisme tan aferrissat del govern de Madrid.
Fins i tot jo que soc d’ERC reconec que el segon tripartit va ser una “cagada” i un error molt greu. Una cosa que no tenía sentit per a res del mon (i molt negativa per a Catalunya com a país al tractar-se el PSC d’uns aferrisats espanyolistes sense dissimuls) després del que s’havía viscut (fracàs estrépitos de l’estatut, expulsió d’ERC del govern…) i que evidentment és una cosa que pasa factura. I els fets són a la llum del día.
El Sr. Duràn però, no critica en sí al govern tripartit sinò que el que fa és posar pels núvols a ZP dient que està fart del tripartit i que clar, que no li extranya, que té tota la raó vaja. En altres paraules, el govern bo és el de Madrid i el govern català és el dolent. Si al Sr. Duràn es sent tan catalanista com diu, si no li agrada l’actual govern tripartit és normal que manifesti les seves crítiques, però d’això a que faci la pilota tan descaradament a en ZP, no sé, per mi hi ha alguna cosa més…


Continuem llegint la noticia, no té desperdici…


Duran ha remarcat que Zapatero no ha donat al PSC "cap ministeri amb poder territorial" i ha assegurat que la federació nacionalista haurà de ser "intel·ligent" i "actuar amb peus de plom" per "no furgar en la ferida", que ha pronosticat que "sagnarà".

Comentari: Ai ai ai Sr. Duràn. O sigui, que la federació CiU ha de ser “intel.ligent” per a no cagar-la degut a que diu que hi ha una ferida que acavarà sangant. És evident que el Sr. Duràn i de forma molt clarísima està veient una gran oportunitat en tota aquesta questió. Analitzant bé aquest pàrraf m’he quedat amb una frase força representativa: “Zapatero no ha donat al PSC "cap ministeri amb poder territorial"à ¡¡No ha donat cap ministeri!!!. Ara, agafem i el barregem amb el que diu de que “CiU ha de ser “intel.ligent” en no furgar en la ferida”. ¡Vaja!!. ¡Quina oportunitat d’or que veu aquí el Sr. Duràn!, ¡Agafar un ministeri a Madrid!. Ho diu d’una forma tan evident que li és absolutament imposible amagar les seves enormes ànsies de poder. Es pot veure com de forma molt clara està fent també una defensa aferrisada de la sociovergència.
¿Vostè Sr. Duràn és un dels que més parla després de que l’actual govern català es reparteix les cadires?. Jo soc una persona completament coherent. Quan es comet un error, ja sigui suau o lleu, sempre, SEMPRE l’he reconegut i el reconeixeré. I per sort soc una persona coherent amb el que defenso i amb el que faig (i per tant estic totalment legitimat per poder-lo manifestar). És per això que al Sr. Duràn no sé com no li cau la cara de vergonya (si és que la té)… Això té un nom Sr. Duràn, i s’hi diu FALSETAT.
El Sr. Duràn sí que està pressionant per fer sangar una ferida que ens afecta a tots els que ens estimem aquest país i que volem volar lliures, i no és altre cosa més que la ferida existent en el catalanisme polític. Però clar, com ell ja ha manifestat públicament que li fa fastic la independència del nostre país, i per tant ja ha donat senyals de que és un espanyolista sense dissimuls. Evidentment vol culminar la seva carrera política de mega-ambició personal amb un ministeri a Madrid. Queda clar doncs, que al Sr. Duràn li importa “una pastanaga” el país; el que a ell li interessa reialment es diu Espanya.



Josep Antoni Duran i Lleida també ha reclamat als socis del govern que "demanin perdó", ja que "els pujarien els colors a la cara" si fessin "un repàs d'hemeroteca" sobre "tot el que havien dit sobre el minitransvasament".

Comentari: Sí, correcte Sr. Duràn. Però segur que no s’enrecorda del que manifestava al 2003, quan d’una forma inexplicable defensava aferrisadament el pacte amb el PP (amb les comsequencies que van suposar) respecte del PHN. Comparteixo les crítiques, sí, però el Sr. Duràn dóna mostres per enèsim cop de la seva incoherència gegantina. I jo a les hemeroteques també em remito. Res del que digui pot ser ja creíble tampoc.



Amb tal de que es pugui visualitzar la opinió del catalanisme sobre aquest personatge he agafat els 8 comentaris que havíen deixat els lectors sobre la noticia, els quals mostro a continuació:

L'opinió del lector

Toni 19.04.2008, 05:27

Jo de qui estic tip es d'en Duran. Sociovergencia no, a Convergencia volem la independencia!

Gisela 19.04.2008, 03:12

Duran cada cop menys nacionalista i més preocupat pel que diuen els seus amiguets de Madrid. Penós.

Boris 19.04.2008, 02:43

Vinga doneu-li alguna coseta a aquesta bleda del Duran. "Sapatero diu aixo, Sapatero diu allo" Quina pena fots Duran.

Almogaber 19.04.2008, 00:59

Senyors socialistes no podreu trova un lloc a algun ministeri encara que fos de Bedel? dieu-li que es provisional i que si es porta be. . . ja vorem. Al meny estarie mes tranquil i natros tambe.

SOL. 18.04.2008, 23:32

Senyor Duran, no us el creieu a en Zapatero. Que encara no us ha pres el pel.

cinto 18.04.2008, 23:21

Què diu aquest mig-sotana?

vadó 18.04.2008, 22:21

En Duran un ministeri?, ha, ha, ha, ha. . . . . mai l'ha volgut, home!.

LLuis 18.04.2008, 22:10

I altres estan tips de tu Duran. Es que no pots parar mai fins que puguis aconseguir un ministeri al preu que sigui.

Com es pot veure, ni un sol comentari a favor, tot són crítiques i manifestant el mateix. Especialment significatiu i molt important és el primer comentari, el de l’usuari Toni i força irònic el manifestat per l’usuari vadó.

CONCLUSIÓ: Aquestes actituds així són les que fan mal al país i al catalanisme. Per això es troben a Espanya que gossen d’alegría. Sr. Duràn, que sàpiga vostè que ¡¡¡¡està fet tot un BOTIFLER!!!!. Després que vagi dient coses d'altres...

PD: El Sr. Duràn podría protagonitzar una pel.lícula força coneguda i dirigida per Al Pacino: EL PREU DEL PODER.

APUNT: Jo, havent nascut a Gijón, i per tant fora del PAÍS, fa pocs d’anys que hi volto. I el tinc molt clar: Jo he escollit CATALUNYA i no pas Espanya. Per tant sento a Catalunya com el meu país.
Per tant, a partir d’ara no penso pas tindre en consideració cap cosa que digui el Sr. Duràn ni gent com ell, ja que jo no treballaré per Espanya sinò per Catalunya. La gent així, que faci el que li dongui la gana, que el temps s’encarregará de posar a cadascú al seu lloc.



Robert