No és menys obvi que després de la brutal ofensiva pro-espanyola llençada en els darrers temps contra tot allò que no sigui nètament espanyol (identitat i llengua castellana) s’havía de produir una contraofensiva d’una certa magnitud amb la finalitat de plantar cara a dita ofensiva espanyolista.
Després del resultat de les eleccions espanyoles el 9 de març i del triomf de La Roja a l’Eurocopa han aparegut els que feien igual que els toreros, es a dir, es posen davant amb la capa sense moure’s, semblant inofensius, però al just moment que tenen l’oportunitat treuen l’espasa per intentar fer el cop mortal.
És molt senzill d’entendre tot plegat. Portem anys i panys sentient continuament parlar de constitució, de l’Espanya plural, de varietat, etc. No fa gaire jo ja vaig comentar a més d’un que al mateix moment que veièssin el més mínim senyal de dificultat per part dels nacionalismes periférics es posaría en marxa una veritable campanya d’assetjament i enderrocament de tot allò que no repongui al pensament únic. Assetjar el català, portar a cap una forta campanya castellanitzadora i començar a parlar de “regions”.
I al que anem, fa ben poc es va presentar un “Manifiesto por la lengua común” a càrrec d’uns intelectuals espanyols (intelectuals, no sé si els queda bé aquesta definició després de veure la seva actitud) des d’on s’intenta pressionar en el sentit de fer únicament obligatòri el deure de saber castellà. La resta de les llengües com són “regionals” han d’estar situades a segon lloc i sempre de forma optativa en dites “regions”. En altres paraules, anar marginant les diferents llengües de l’estat que no siguin explícitament el castellà.
Tot això no es podía quedar sense rèplica i ahir mateix es va anunciar des de la Plataforma per la Llengua la presentació del manifest: “EL CATALÀ, LLENGUA COMUNA”.
El manifest serà presentat demà dijous a la tarda i propasa entre d’altres coses la integració de les persones inmigrades a la societat catalana mitjançant el coneixement ple de la llengua catalana. El manifest compta amb un pròleg signat per l’escriptora Najat el Hachmi.
Compta amb el recolzament de 23 associacions de persones inmigrades i organitzacions de suport.
L'acte de dijous començarà a les 19.30h, tindrà lloc a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès (C/Canuda, 6, de Barcelona) i serà presentat per Miquel Strubell i representants de les entitats signants del manifest. Està prevista la presència de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i el president del Parlament, Ernest Benach.
Entitats convocants:
Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola
Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB)
Associació Catalana de Residents Senegalesos
Associació d'Amics del Poble Marroquí (ITRAN)
Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya
Associació de Dones Amazigues Tamettut
Associació de Tallers Afrocatalans (ATAC)
Associació de Treballadors Pakistanesos
Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya (ATIMCA)
Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau
Centro Boliviano-Catalán
Comunitat Palestina de Catalunya
Cornellà Sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N Katalunya)
El Mirador dels Immigrants
Els Altres Andalusos
Espazo Galego dos Països Catalans
Federació d'Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT)
Federació d'Entitats Bolivianes a Catalunya (Fedebol)
Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT)
Llactacarú (Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la
Solidaridad y la Cooperación)
Plataforma per la Llengua
Rede.cat
Veu Pròpia
Breu conclusió de tot: Amb Espanya no hi ha res a fer.
PD: Davant l’agressió nomès queda una sortida: la resposta a dita agressió.
Podreu informar-vos més detalladament aquí.
Robert
6 comentaris:
Només cal veure que l'única cosa que uneix realment el PSOE i el PP a Madrid és anar en contra de l'Ibarretxe.
Jo tinc una cosa a dir respecte això: a l'institut on anava hi havia un grupet d'alumnes que provenien de diferents punts del món i que per entendre's, entre ells, feien servir una llengua comuna: el català.
Potser pels de l'àrea metropolitana és un fet estrany però encara hi ha llocs on això es fa realitat.
Hola Joan.
Això és un fet que s'haurà de treballar molt.El transformar per la inmigració el català com la llengua comuna a tots ells. Per això serà molt important evitar la concentració de guetos fent-els-hi relacionar-se amb catalans en la major mesura possible. La questió és que tota aquesta gent, sense que abandonin els seus arrels d'origen, assumeixin la nostra llengua i cultura com a pròpies. I quin dubte cap que s'ha d'evitar que caiguin en els xarxes pro-espanyoles, que ja sabem, tot el que toquen el volen destruir per substituir-lo pel seu.
Un salut
Robert
yo no me puedo inscribir en ese manifiesto, pues aunque catalan asta la medula y por ella me dejaria la vida, no se hablar bien el catalan y tampoco me gustaria que me obligaran ha hacerlo, ya sabes por aquello de en lo posible ser libre de hacer lo que a uno le plazca.
un saludo.
és una gran fita inesperada i positiva que en formin part associacions d'inmigrans ...
I què me’n dius que a Astúries no hagin oficialitzat el bable?
És una mena de condemna, no?
Marc, avui en día el bable pràcticament ha desaparegut. El que hi ha ara és un conjunt de paraules que es conserven tal i com eren originalment i altres que són un poupurri barrejat amb el castellà (i amb gallec a la part occidental).
Existeix l'Academia de la LLingua Asturiana , que es dedica a la preservació i foment del bable. Existeixen associacions a Lleó (veritablement és asturlleonés) que també fan el mateix, però la seva situació és força pobre. Perduren algunes paraules al nord de Zamora també (la zona coneguda com la Carballeda, Sanabria...). I es parla tabé a Miranda de Douro a Portugal (on crec que es oficial). Hi ha alguns instituts d'Asturies que ensenyen la "llingua", però veritablement són poques. Es pressiona per fer-la oficial, però té poca força. Ara que a Asturies s'està redactant la reforma de l'estatut, res de res, d'això no s'inclourà res.
Per últim es parla força a les zones més rurals i algu que altre municipi el te decalrat oficial dintre del seu territori. Això últim passa per eixemple al poble on tenen els meus pares una casa (Bimenes)--> (http://www.bimenes.es/).
Tot el que no sigui castellà ja saps, concesions les mínimes, i a veure si es va ofegant de mica en mica. Fan fastic.
Buenu rapaz, si quies un día falarem n'asturianu perque asina aprenderas sobru la llingua asturiana asgaya xDDD.
Un salut
Robert
Publica un comentari a l'entrada