divendres, 16 de maig de 2008

ALLÒ QUE FACIS DEMOSTRARÀ QUI ETS




Avui serè breu però ben concís.

Descriuré certes declaracions i fets que demostren el gran nivell d’independentisme que tenen alguns.

Noticia que podreu llegir sencera fent clic aquí:

Opinó (Carod) que el presidente de la Generalitat, José Montilla, "ha puesto al Gobierno de Cataluña y al país en su sitio" al exigir un nuevo modelo de financiación más justo para Cataluña en los plazos establecidos por el Estatuto.”


Comentari: O sigui que ara Montilla és un Deu pel Carod. Resulta que després de ser un dels que més s’oposa al concert econòmic dient que al PSC tenen ben clar que no recolzen el concert ens vé el Carod i posa com eixemple al Montilla perque va fer recentment unes declaracions cridant que un aplaçament sobre el finançament donaría arguments als partidaris del concert (O sigui que ell no ho és).

Després de saber que el PSC acatarà sense més la resolució del TC espanyol sobre el més que probable retall de l’estatut i que es conformarà amb el cafè per a tothom del govern de Madrid sobre el finançament, i a mès a mès quan a ERC porten segles criticant al PSC per aquests motius, en Carod vé fent seguidisme sense dissimuls del PSC-PSOE posant-lo com a eixemple. ¿A on arribem així? ¿A la independència? ¿El PSC i el Montilla recolzaràn el dret a decidir? ¿Què és creu en Carod?.

Aquests tipus de declaracions coincideixen també amb la línia expresada per en Joan Puigcercós dient que el tripartit es mereixería una tercera oportunitat fa poc de temps.

Bé, que són el mateix però nomès amb la diferència de que cadascú vol la seva parcela de poder a la seva manera. El seu independentisme brilla per la seva absència i el seu seguidisme un 10.

Sobre el finançament:

Noticia que podreu llegir sencera fent clic aquí:

Según ERC, el titular de Economía es la mejor garantía para lograr un pacto satisfactorio, porque, pese a su pertenencia al PSC y, por tanto, su vinculación al PSOE, mantendrá una postura de exigencia frente al vicepresidente y ministro de Economía, Pedro Solbes. ERC confía en las dotes negociadoras de Castells después de su intervención para lograr ampliar el concepto de infraestructura en la disposición adicional tercera del Estatut, que consigna una inversión en infraestructuras en Catalunya de acuerdo con su PIB, es decir, alrededor de un 18,8%.”.


Comentari: La veritat és que poc a comentar ja que n’hi ha prou amb llegir per opinar què és el que està passant. Jo és que estic perplex amb una magnitud impresionant. Quan ja se sap el que passarà, quan qualsevol cosa que diguin a Madrid i posin punt i final diràn que sí a tot, quan ni tan qualsevol ells (els del PSC) marcaràn l’agenda… ¿diuen a ERC que confien en la capacitat negociadora d’en Castells?. ¿Conclusió sobre tot això? Primer de tot existeix una incoherència enorme entre el que es defensa i entre el que es diu després i a sobre adopten una posició de submissió amb un “sí woana” a tot el que diguin. El PSC és el mateix que el el PSOE però em sembla a mí que hi han certes formes d’actuar que es basen nomès en una única cosa: L’estar dient “si wuana” continuament…de tal manera que ¿què és el que està passant aquí?.

Conclusió

El seguidisme incontrolat d’ERC envers el PSC és el que l’ha fet passar factura en les darreres convocatòries electorals, i no té pinta de que camviin. L’independentisme ja no es sent representat per ells, ja que nomès són independentistes de boca. És clar que l’independentisme creixent que impera a la societat prefereixi quedar-se a casa abans que donar el vot a ERC.

PD: Proverbi castellà: “Dime con quien andas y te diré quien eres”.


Robert