dimecres, 11 de juny de 2008

ANÀLISIS DE LES ELECCIONS A LA PRESIDENCIA I SECRETARÍA GENERAL D'ERC DISSABTE PASSAT: ¿I ARA QUÈ?


Disssabte passat día 7 de Juny es van cel.lebrar eleccions a la presidencia i secretaría general a ERC en un procès que representa tota una lliçó de democràcia interna per la resta de partits polítics.

Els resultats van estar els següents:


Per la presidencia:

Candidatura

Vots

%


Joan Puigcercós

2.616

37.13

Joan Carretero

1.937

27.49

Ernest Benach

1.875

26.61

Jaume Renyer

569

8.07

Nulls

9

0.13

Blanc

40

0.57


Total: 7.046 vots


Participació: 70.92%


Per la secretaría general:


Candidatura

Vots

%


Joan Ridao

2.636

37.47

Rafel Niubó

1.671

23.76

Ruth Carandell

1.384

19.68

Uriel Bertràn

1.294

18.40

Nulls

11

0.16

Blanc

38

0.53


Total: 7.034 vots


Participació: 70.80%



Anàlisis electoral


Joan Puigcercós i Joan Ridao (Gent d’Esquerra) van guanyar convertint-se en els nous president i secretari general d’ERC respectivament. No obstant, el resultat obtingut per aquest tàndem ha sigut força inferior al que es suposava (molt a prop del 50% o superior, quan finalment va treure poc més del 37%).

La candidatura de l’exconseller de Governació i líder del corrent crític Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha resultat la gran sorpresa de la nit electoral l’obtenir uns molt bons resultats (millor de l’esperat, superant el 27% per la presidencia) sent la segona candidatura més votada. La candidata d’aquest corrent crític a la secretaría general, Ruth Carandell va treure a prop del 20%.

La candidatura avalada pel Carod (ERCFutur), integrada per l’actual president del Parlament Ernest Benach i Rafel Niubó es va situar al tercer lloc amb un 26.6% per en Benach i un 23.76% per en Niubó), també potser millor de l’esperat.

Per últim, el corrent crític Esquerra independentista (EI) d’en Jaume Renyer i l’Uriel Bertràn va ser el gran derrotat al quedar molt per sota del previst (al voltant del 8.1% per en Jaume Renyer i 18.40% per l’Uriel).


Situació de cara al congrès


Durant tota aquesta setmana, i degut la complexitat dels resultats s’ha obert un periode de negociacions per acordar la línia estratègica que es marcarà a partir del proper congrès que tindrà lloc aquest dissabte, així com la composició de la nova executiva del partit.

En principi les posicions tant de Gent d'Esquerra com de ERCFutur són favorables al tripartit, de tal manera que no aporten grans camvis en l'actual estratègia política.

RCat ha assegurat que la possibilitat de que persones que hi pertanyen puguin formar part de la nova executiva dependrà de la disposició a camviar l’actual línia estratègica de forma general i les respostes que s’hauríen de produir en cas d’una resolució adversa per part del T.C espanyol en contra l’estatut i un nou sistema de finançament no satisfactori. Ara mateix sembla complicat al no estar molt per la tasca el tàndem guanyador.

Per altra banda, els integrants d’ERCFutur (Benach i Niubó) fan hincapeu amb el referèndum d’autodeterminació que proposa el fins ara president d'ERC Josep Lluís Carod-Rovira per l’any 2.014, així com en l'aprofundiment en un camvi en l’estructura i funcionament intern dins el partit. Hi han diferències notables pel que respecte al 2.014 però tot sembla anar en la línia d’un pacte entre carodistes i puigcercocistes de cara al congrès, malgrat que no es pot descartar cap hipótesi.

EI ha expressat en Joan Puigcercós que tampoc entraràn a la nova executiva si la línia que es vol seguir es continuista. Proposa revisar l'actual Pacte d'Entesa per actualitzar-lo i fer que tingui major ambició nacional. Per altra banda també proposa la cel.lebració d'una consulta a la ciutadanía en cas de que el T.C espanyol tombi l'estatut i que siguin els afiliats els que decideixin la continuitat o la sortida del govern.

Així doncs a día d’avui encara no hi ha res decidit. Segurament haurem d’esperar fins al congrès per veure el que passa finalment.


Autodestrucció o Reconstrucció


No cal parlar dels resultats ni les comsequencies de la línia estratègica que s’ha seguit fins ara perque ja són de sobra coneguts, amb una pèrdua constant de votants i de credibilitat davant la societat catalana.

L’aposta d’un pacte amb els socialistes amb la intenció de calar entre els votants de l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha regirat justament en contra i amb el resultat contrari al desitjat. No nomès no s’ha aconseguit la seva simpatía sinò que sembla que estigui patint una constant pèrdua d’identitat, fet que per altra banda lligat a una conducta erràtica ha provocat que la pèrdua d’electors convocatoria electoral darrera convocatoria s’hagi mantingut constant i en línia descendent des del 2.004. El primer tripartit els votants el van acceptar degut la situació cojuntural que hi havía llavors, però després de com va acavar tot (fracàs de l'estatut i expulsió dels consellers d'ERC del govern després de demanar el no al referèndum de ratificació) el segon tripartit va ser un suicidi polític. I a mès cal tindre en compte que a qui es va fer president és un espanyolista com en Montilla.

Fent les coses de manera correcta, ERC hauría d'haver posat sobre la taula 3 punts esencials de mínims l'hora de pactar:

a) Llei de consultes populars.

b) Dret d'autodeterminació.

c) Concert econòmic ( i res d'aquivalent o semblant, sinò concert i punt).

Com més que probablement, aleshores cap partit l'hauría acceptat (i menys el PSC), doncs el més sensat i correcte el novembre del 2.006 haguès estat romandre l'oposició per anar creixent des d'allà.

La questió, per tant, es troba en un eix ben definit: autodestrucció/reconstrucció.

De continuar amb l’actual línia estratégica el fracàs estarà servit i la devallada electoral a les pròximes eleccions al Parlament pot ser catastròfica. Per tant, de continuar igual pot portar pel camí de l'autodestrucció.

Nomès existeix una opció que pot portar a la recuperació de la credibilitat d’ERC per part d’exvotants i altres de nous que podrían arribar: un gir de 180º en l’actual línia estratègica. Si no es recupera el discurs independentista i es demostra a la pràctica que es treballa en aquesta direcció no hi haurà res a fer. ERC ha de tornar als seus origens, corregir els errors comesos i començar a reconstruir-se de nou per tornar a recuperar la credibilitat perduda.

Ara mateix no hi ha cap independentista (o molt pocs) que es sentin representats per l’actual ERC i axò hauría de fer replantejar-se moltes coses a l’actual cúpula.

O es camvien les coses de veritat o ERC tornarà a èsser un partit marginal a la política catalana. La independència de Catalunya ens espera. No podem continuar així.


Conclusió


El resultat de les eleccions primàries d’ERC ha estat marcat pel continuisme (Gent d’Esquerra i ERCFutur sumen més del 60% dels vots) i si tot continúa igual la situació no deixarà d’empitjorar cada vegada més. El seguidisme que s’ha estat fent dels socialistes és esgarrifòs i nomès porta a un carreró sense sortida. Que ningú es confongui, que el rebuig que ha despertat entre l’electorat sobiranista l’haver donat la presidencia en Montilla no és pels seus origens, sinò pel seu espanyolisme aferrissat i d’això es tracta.

Si ERC no camvia d’estratègia i recupera els seus valors i línia fonamentals no hi haurà res a fer, així de clar.

PD: Si un comet errors el correcte és revisar bé que s’ha fet malament per hi introduir les correccions precises. En camvi, si es vol anar cap al suicidi, nomès cal continuar igual…



Robert

dimarts, 3 de juny de 2008

LA PUBLICACIÓ DE LES BALANCES FISCALS ¿REALITAT O FICCIÓ?


Primer va ser l’estatut, després el traspàs de rodalíes, més tard i molt recent va ser el transvasament de l’ebre i ara ens toca un altre tema, el qual ens afecta a tots: el finançament.

La promesa estrella al debat d’investidura d’en ZP va ser la publicació de les balances fiscals per al 8 de juny.
Tal i com es pot llegir a la noticia publicada al diari avui, segons paraules d'en Solbes:

"Una cosa és un compromís solemnitzat a l’escalfor d’un debat d’investidura per buscar l’abstenció de CiU i una altra és el treball tècnic i humà necessari per complir-lo".

Ja no és mentir per mentir, sinò que es tracta d'algo més que això, d'anar més lluny i fer servir el dit famòs de "La fí justifica els mitjans", es a dir, necessites una abstenció (en aquest cas del grup CiU) doncs digues alguna cosa maca i atractiva per aconseguir el que vols, que un cop aconseguit ja no hi ha marxa enrera i després et desentendràs.

Tal i com s'explica a la mateixa noticia, ara parlen d'ajornar la publicació de les balances fiscals a una dada concreta compresa entre els mesos del juliol i l'agost (¿quina dada? ¿Quan? ¿Com?). Paraules d'en ZP al debat d'investudura: “Em puc comprometre que abans de dos mesos el ministeri d’Economia i Hisenda publicarà les balances fiscals per primer cop al nostre país”--> Doncs a continuar esperant....

Resulta que ara el que ha passat segons el ministeri d'Economía i Hisenda és que com el calendari ha sigut diferent, l'organigrama no es va tancat fins passat un més des de la investidura i clar que el que passa és que “Portem només un mes treballant en les balances fiscals i ara ens faltaría el segon mes”.

Sí, així és clar, i el tercer, i el quart i el conquè, el sisè, setè, etc., fins que arribi l'hora de cel.lebrar nous comicis i aleshores diguin: "En aquesta legislatura vinent prometem fermament la publicació de les balances fiscals i a mès a mès regalarem un xalet amb piscina i un Land Rover a tots els catalans".

Sembla evident, a mès, una questió que apareix reflexada també em aquesta noticia i es tracta d’un aspecte que ja es sospitava: “El ministeri, però, no utilitzarà un únic mètode sinó que publicarà “diverses” balances fiscals, la qual cosa complica encara més el que la Fundació BBVA ja va definir com un “treball de xinesos”.” En altres paraules, que el que es pot fer es barrejar diverses dades amb la fí de provocar tal conglomerat que sigui molt fácil per ells continuar amagant la veritat de l’asumpte relatiu a les balances fiscals, fent públiques unes dades irreals que evidentment no es corresponguin amb la realitat. I compte!!, que això pot passar si és que finalment s’arriben a publicar, que el més fácil serà tot el contrari.

FET CURIÒS

La Fundació BBVA al novembre del 2.007 va portar a cap un complet estudi relatiu a les balances fiscals al periode 1.991-2.005 (tractant-se de l’únic precedent de la publicació d’unes balances fiscals) i que va donar com a resultat que cada català va rebre de mitjana 1.094 euros menys de la quantitat que va aportar i al 2.005 el saldo negatiu arribava als 1.604 euros. Ara, aquesta quantitat passa ja dels 2.000.


Queda clar doncs que no els interessa publicar-les degut que sortint la veritat a la llum sería posar en evidència el següent:

--Que Catalunya posseix un altíssim déficit fiscal com a comsequència de l’expoli portat a cap.

--Que les inversions de l’estat, sobre tot en matèria d’infraestructures són de les més baixes.

--Les raons per les quals no es poden desenvolupar adequadament els nostres seveis que portin a una millora en la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya.

En definitiva, es deixaría al descovert la raó per la qual cada día ens estem empobrint cada cop més en termes econòmics.

Per tot això, no em sorprèn de cap manera que no vulguin publicar les balances fiscals ¿Ho faràn finalment?, si el fan ¿faràn servir dades reals?... ¿Què opineu?.

Conclusió

La publicació de les balances fiscals és vital amb tal de que es pugui arribar a conèixer la situació que estem patint. Tanmateix les comsequencies que això podría portar és el que està provocant, segons la meva opinió, que primer s’estigui ajornant la seva publicació per falta de temps segons ells i després posant com a pretext la falta de consens existent per portar a cap la publicació. I tot allò amb la finalitat ja clara i predefinida de no fer-lo malgrat les promeses fetes


PD: Alguns diuen el que la gent vol sentir malgrat que ja tinguin predefinit que això no serà així.



Robert