dimecres, 11 de juny del 2008

ANÀLISIS DE LES ELECCIONS A LA PRESIDENCIA I SECRETARÍA GENERAL D'ERC DISSABTE PASSAT: ¿I ARA QUÈ?


Disssabte passat día 7 de Juny es van cel.lebrar eleccions a la presidencia i secretaría general a ERC en un procès que representa tota una lliçó de democràcia interna per la resta de partits polítics.

Els resultats van estar els següents:


Per la presidencia:

Candidatura

Vots

%


Joan Puigcercós

2.616

37.13

Joan Carretero

1.937

27.49

Ernest Benach

1.875

26.61

Jaume Renyer

569

8.07

Nulls

9

0.13

Blanc

40

0.57


Total: 7.046 vots


Participació: 70.92%


Per la secretaría general:


Candidatura

Vots

%


Joan Ridao

2.636

37.47

Rafel Niubó

1.671

23.76

Ruth Carandell

1.384

19.68

Uriel Bertràn

1.294

18.40

Nulls

11

0.16

Blanc

38

0.53


Total: 7.034 vots


Participació: 70.80%



Anàlisis electoral


Joan Puigcercós i Joan Ridao (Gent d’Esquerra) van guanyar convertint-se en els nous president i secretari general d’ERC respectivament. No obstant, el resultat obtingut per aquest tàndem ha sigut força inferior al que es suposava (molt a prop del 50% o superior, quan finalment va treure poc més del 37%).

La candidatura de l’exconseller de Governació i líder del corrent crític Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha resultat la gran sorpresa de la nit electoral l’obtenir uns molt bons resultats (millor de l’esperat, superant el 27% per la presidencia) sent la segona candidatura més votada. La candidata d’aquest corrent crític a la secretaría general, Ruth Carandell va treure a prop del 20%.

La candidatura avalada pel Carod (ERCFutur), integrada per l’actual president del Parlament Ernest Benach i Rafel Niubó es va situar al tercer lloc amb un 26.6% per en Benach i un 23.76% per en Niubó), també potser millor de l’esperat.

Per últim, el corrent crític Esquerra independentista (EI) d’en Jaume Renyer i l’Uriel Bertràn va ser el gran derrotat al quedar molt per sota del previst (al voltant del 8.1% per en Jaume Renyer i 18.40% per l’Uriel).


Situació de cara al congrès


Durant tota aquesta setmana, i degut la complexitat dels resultats s’ha obert un periode de negociacions per acordar la línia estratègica que es marcarà a partir del proper congrès que tindrà lloc aquest dissabte, així com la composició de la nova executiva del partit.

En principi les posicions tant de Gent d'Esquerra com de ERCFutur són favorables al tripartit, de tal manera que no aporten grans camvis en l'actual estratègia política.

RCat ha assegurat que la possibilitat de que persones que hi pertanyen puguin formar part de la nova executiva dependrà de la disposició a camviar l’actual línia estratègica de forma general i les respostes que s’hauríen de produir en cas d’una resolució adversa per part del T.C espanyol en contra l’estatut i un nou sistema de finançament no satisfactori. Ara mateix sembla complicat al no estar molt per la tasca el tàndem guanyador.

Per altra banda, els integrants d’ERCFutur (Benach i Niubó) fan hincapeu amb el referèndum d’autodeterminació que proposa el fins ara president d'ERC Josep Lluís Carod-Rovira per l’any 2.014, així com en l'aprofundiment en un camvi en l’estructura i funcionament intern dins el partit. Hi han diferències notables pel que respecte al 2.014 però tot sembla anar en la línia d’un pacte entre carodistes i puigcercocistes de cara al congrès, malgrat que no es pot descartar cap hipótesi.

EI ha expressat en Joan Puigcercós que tampoc entraràn a la nova executiva si la línia que es vol seguir es continuista. Proposa revisar l'actual Pacte d'Entesa per actualitzar-lo i fer que tingui major ambició nacional. Per altra banda també proposa la cel.lebració d'una consulta a la ciutadanía en cas de que el T.C espanyol tombi l'estatut i que siguin els afiliats els que decideixin la continuitat o la sortida del govern.

Així doncs a día d’avui encara no hi ha res decidit. Segurament haurem d’esperar fins al congrès per veure el que passa finalment.


Autodestrucció o Reconstrucció


No cal parlar dels resultats ni les comsequencies de la línia estratègica que s’ha seguit fins ara perque ja són de sobra coneguts, amb una pèrdua constant de votants i de credibilitat davant la societat catalana.

L’aposta d’un pacte amb els socialistes amb la intenció de calar entre els votants de l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha regirat justament en contra i amb el resultat contrari al desitjat. No nomès no s’ha aconseguit la seva simpatía sinò que sembla que estigui patint una constant pèrdua d’identitat, fet que per altra banda lligat a una conducta erràtica ha provocat que la pèrdua d’electors convocatoria electoral darrera convocatoria s’hagi mantingut constant i en línia descendent des del 2.004. El primer tripartit els votants el van acceptar degut la situació cojuntural que hi havía llavors, però després de com va acavar tot (fracàs de l'estatut i expulsió dels consellers d'ERC del govern després de demanar el no al referèndum de ratificació) el segon tripartit va ser un suicidi polític. I a mès cal tindre en compte que a qui es va fer president és un espanyolista com en Montilla.

Fent les coses de manera correcta, ERC hauría d'haver posat sobre la taula 3 punts esencials de mínims l'hora de pactar:

a) Llei de consultes populars.

b) Dret d'autodeterminació.

c) Concert econòmic ( i res d'aquivalent o semblant, sinò concert i punt).

Com més que probablement, aleshores cap partit l'hauría acceptat (i menys el PSC), doncs el més sensat i correcte el novembre del 2.006 haguès estat romandre l'oposició per anar creixent des d'allà.

La questió, per tant, es troba en un eix ben definit: autodestrucció/reconstrucció.

De continuar amb l’actual línia estratégica el fracàs estarà servit i la devallada electoral a les pròximes eleccions al Parlament pot ser catastròfica. Per tant, de continuar igual pot portar pel camí de l'autodestrucció.

Nomès existeix una opció que pot portar a la recuperació de la credibilitat d’ERC per part d’exvotants i altres de nous que podrían arribar: un gir de 180º en l’actual línia estratègica. Si no es recupera el discurs independentista i es demostra a la pràctica que es treballa en aquesta direcció no hi haurà res a fer. ERC ha de tornar als seus origens, corregir els errors comesos i començar a reconstruir-se de nou per tornar a recuperar la credibilitat perduda.

Ara mateix no hi ha cap independentista (o molt pocs) que es sentin representats per l’actual ERC i axò hauría de fer replantejar-se moltes coses a l’actual cúpula.

O es camvien les coses de veritat o ERC tornarà a èsser un partit marginal a la política catalana. La independència de Catalunya ens espera. No podem continuar així.


Conclusió


El resultat de les eleccions primàries d’ERC ha estat marcat pel continuisme (Gent d’Esquerra i ERCFutur sumen més del 60% dels vots) i si tot continúa igual la situació no deixarà d’empitjorar cada vegada més. El seguidisme que s’ha estat fent dels socialistes és esgarrifòs i nomès porta a un carreró sense sortida. Que ningú es confongui, que el rebuig que ha despertat entre l’electorat sobiranista l’haver donat la presidencia en Montilla no és pels seus origens, sinò pel seu espanyolisme aferrissat i d’això es tracta.

Si ERC no camvia d’estratègia i recupera els seus valors i línia fonamentals no hi haurà res a fer, així de clar.

PD: Si un comet errors el correcte és revisar bé que s’ha fet malament per hi introduir les correccions precises. En camvi, si es vol anar cap al suicidi, nomès cal continuar igual…



Robert

6 comentaris:

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Robert vist des de fora, com a militant de CDC que soc, et puc dir que , ha guanyat E, i ha perdut ERC. Això que sembla una mostra de democràcia interna del partit, (sembla que no ho es tant quant han votat per Puigcercós gairebé els mateixos que el van avalar, i que tots son càrrecs públics on els hi va el sou de cada mes). Sembla que no representa el sentir i el parer dels votants de ERC. Cada elecció arran del tripartit ERC ha baixat en suport popular, i... les eleccions no es guanyen amb els vots dels 10.000 militants, es guanyen amb els vots dels ciutadans que no estan compromesos amb cap partit polític, i que un dia et donen suport i a l’endemà te’l poden retirar, i d’això a CIU tenim molta experiència. Fins que a ERC no s’adonin que la gran pujada que va fer a l’any 2003, era a costa de CIU,( pel nostre pacte amb el PP) i que els votants volien un pacte nacionalista, fins que a ERC no se’n adonin d’això anireu perden carros i carretes, en cada consulta electoral.
Es una llàstima perquè ha perdut Catalunya, perquè això mantindrà viu el tripartit, l’únic consol que em queda es que a les properes eleccions guanyarà encara mes clarament CIU, i ERC tornarà de nou a tenir els 12-13 diputats que sempre havia tingut.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Bé Robert, ERC ja ha fet el seu congrés i Montilla pot respirar tranquil
El congrés de ERC del proppassat dissabte ha parlat clar, Puigcercós es l’home fort del partit i es perfila com a futur candidat de ERC a la presidència de la Generalitat. No ha estat una elecció majoritaria ni indiscutible, aquest cop no s’ha trencat el partit per tercer cop en 20 anys. Tothom a guardat les formes, però sincerament, Ja no val a dir que el primer es Catalunya, ni que tenen les mans netes, ells van possar a un espanyolista de president de Catalunya, i malgrat tot, el seguiran mantenint, per a conservar els seus càrrecs i renunciant als principis i els ideals del que sempre havien fet bandera. Ja no val parlar d’equidistància, ningú se’ls creu
ERC ha iniciat un procés de decadència que tot just va començar l’any 2003 amb la creació del primer govern tripartit, i que els portarà irremeiablement a l’oposició dura i pura les properes eleccions.

robsup2007 ha dit...

Hola Quim.
Gràcies pel teu comentari. Realment ja es donava per suposat que això sería així. Malgrat que totes les apostes a les primaries esperàven un suport enorme per en Puigcercós això no ha estat així, però no obstant el continuisme va guanyar amb més d'un 63%.
Al congrès hi ha hagut de tot. El més interesant són les esmenes presentades dels sectors crítics i el fort vot de càstig rebut per en Xavier Vendrell, el qual s'ha quedat fora de l'executiva. I per sobre de tot, Puigcercós es troba completament sol al no haver existit cap tipus d'acord entre cap de les quatre candidatures.
La suposició és veritat que és aquesta, que ERC patirà una devallada per la seva incoherència política.
Sense dubte a les pròximes eleccions l'abstenció continarà sent enormíssima gairebé amb tota probabilitat.
Com a militant de CDC que ets m'imagino que voldràs que sigui CIU la que arreplegui vots (i reialment millor que sigui així abans que el PSC o el PP) però dependrà del que se'ls ofereixi. Ara mateix els votants sobiranistes abstencionistes volen això, sobiranía, i si no tenen cap partit que els representi cap al que ells volen continuaràn sense votar cap partit, o bé passaràn a engrossar les arques de les CUP (si es que concurren a les eleccions).
Si CDC al congrès fa una aposta completament decidida cap al sobiranisme i deixa darrera episodis que no van conduir enlloc (malgrat que això li suposi un distanciament amb UDC), aleshores potser a les pròximes eleccions estarem parlant d'altre cosa.
La meva és una opinió personal, clar és, però considero que els partits nacionals catalans s'han de dedicar a aglutinar a tota la masa social sobiranista, intentant sumar més gent cap aquesta causa i deixar darrera el pactisme, ja que això no ens permetrà avançar.
Jo conec exvotants d'ERC decebuts que no pensen votar a CiU de cap de les maneres mentre no passi el k t'he dit i mentre o bé UDC adopti totalment els principis sobiranistes (o els recupera, ja que als seus origens fundacionals, els seus estatuts reflexen l'objectiu principal, la sobiranía de Catalunya) o bé es produieixi la desfederació. L'assumpte és força complicat perque et puc assegurar que això és així i entre els ara exvotants d'ERC i abans exvotants de CiU és una opinió massa estesa pel que he pogut comprobar. La gent ja no vol catalanisme, vol sobiranía. I ara ja se'ls haurà de demostrar amb fets les coses. I bé, després de tot el que va passar crec que tenen tota la raó.
Un salut

Robert

robsup2007 ha dit...

Quan parlo de que la gent "ja no vol catalanisme sinò sobiranisme" em refereixo a la masa social catalanista, ja que el vot espanyolista és ben declarat e intransferible. La incògnita es troba entre aquells votants indecisos i que es senten per igual catalans que espanyols on el catalanisme hauría de fer un considerable esforç per afegir-los a la causa sobiranista.
Perque ja sabem, per assolir la sobiranía es necessita d'una majoría social que hi soni suport. El que no es pot és quedar-se de braços creuats, ja que d'aquesta manera no s'avançarà mai.
Un salut

Robert

Josep (sl) ha dit...

Molt bon article, has aclarit molt la situació interna d' ERC a un de fora. No he expressat cap opinió perquè perquè no estic dins per opinar.
Però les meves sensacions com a sobiranista són en la línia de'n Quim.

La casa de Pinel ha dit...

bon dia robert.
¿que estas de vacances?