Anàlisis dels resultats electorals al congrès espanyol del 9 de març

Al 9 de març es van cel.lebrar eleccions al congrès dels diputats espanyol amb els següents resultats al conjunt de l'estat:

Es pot visualitzar com s’afianza el bipartidisme de forma clara. El PSOE avança 5 escons i el PP 6. CiU es manté amb els 10 escons que tenia, el PNB perd un i es queda amb 6, ERC pateix una gran devallada passant de 8 escons a nomès 3, IU-ICV queden ja molt reduïts a nomès 2 escons, CC perd un quedant-se amb 2, el BNG es manté igual i NaBai i el recent partit creat UPyD de la ex del PSOE Rosa Díez entra amb 1 escó. Desapareixen de la cambra CHA i EA.
Aquests resultats obren varis escenaris posibles de cara als posibles pactes, de les quals les que parten com més clares son PNB i amb CiU.
A Catalunya el PSC va obtenir 25 escons (en tenia 21) pujant 89.000 vots, CiU és manté en segona posició amb les mateixos 10 escons però perdent 60.000 vots, el PP passa a ser la tercera força amb 8 escons (2 més) i perdent tan sols 20.000 vots i ICV-IU es queda amb 1 escó (en tenía 2) perdent més de 50.000 vots.

Per què aquests resultats?

Durant tota la campanya es va imposar aquell “o él o yo”, esa dir Zapatero- Rajoy, ficant la por al cos i reclamant constantment el vot útil. Per regla general les minoríes van quedar força reduïdes. Les comseqüencies no poden ser més desastroses per a tot el que representa la pluralitat política.
Un cas especial és el d’ERC que ha patit una clatellada enorme passant dels 8 escons dels que va disposar a l’anterior legislatura als 3 actuals i perdent 350.000 vots.

Per què la devallada d’ERC?

ERC ha passat ara d’aquells 8 escons a nomès 3, perdent la representació a Lleida i Tarragona i 350.000 vots
Sembla evident que li va perjudicar en una mesura determinada el vot útil, però és reialment aquesta la causa?. La resposta és no. Hi han hagut uns factors decisius amb això. Era ben sabut que a les eleccions espanyoles del 2004 es van desenvolupar sote unes circumstancies excepcionals amb un Carod-Rovira completament defenestrat i arraconat pel PP i que li va permetre passar d’un sol diputat a 8. Aquest fet va provocar que molta gent que no tenia res a veure amb el projecte d’ERC el donès el vot xímplement com a simpatía, però en circunstàncies normals aquests vots tornarien al seu lloc natural. Analitzant alguns pobles m’he trobat amb la circunstància de que ERC va cedir algú que altre vot en alguns municipis fins i tot al PP; ¿La gent d’ERC s’ha passat ara al PP? NO, això va ser el resultat del que ja vaig explicar anteriorment, l’escenari del 2004.
Segons els meus càlculs ERC va tindre “prestats” uns 80-100.000 vots en aquelles eleccions de totes les formacions polítiques que, ara han tornat al seu lloc. I la resta dels vots?, els 250.000 vots restants? Doncs s’han anat cap a l’abstenció, la qual cosa es pot observar clarissimament amb els indexos de participació d’aquests comicis i els anteriors, amb una baixada de gairebé 5 punts a Catalunya.
Les raons per les quals aquesta part de l’electorat d’ERC s’ha quedat a casa son varies, però sobre tot una d’elles part amb més força: el cansanci del missatge d’ERC i les continues contradiccions entre els seus dirigents apostant per la independència i fent president a una persona que ni tan qualsevol és federalista com és en José Montilla, sinò espanyolista.
També la gran radicalitat del discurs mantingut per ERC durant la campanya i per la mateixa campanya desenvolupada en sí, que dit sigui de pas, va ser desastrosa.
Per tant, es pot parlar clarament de vot útil en el cas d’ERC? No pas.

Per què CiU gairebé no ha rebut cap dels vots perduts per ERC?

La causa més probable ha estat que actualment CiU es percebuda majoritàriament com una força al mateix grau de catalanisme que el PSC, es a dir, regionalista.
Tant això mateix com la pròpia devallada d’ERC hauría de fer-se replantejar a les dues forces catalanistes (CiU i ERC) les seves estratègies portades a cap i les consequencies que això té de cara l’electorat, i molt per sobre de tot això, les consequencies pel catalanisme polític.

Comsequencies dels resultats

Llamazares va anunciar degut als resultats que ja no es presentará com a coordinador general d’IU, ERC va endavantar el seu congrès previst per l’octubre al juny, el qual coincidirà amb el de CDC.
En general, retrocès del nacionalisme en benefici dels grans partits espanyols, i un gran refortiment de la bipolarització estatal (PP i PSOE), amb les consequencies que tindrà sobre tot per als catalans i catalanes davatant uns mesos decisius on s’haurà de clarificar el nou model de finançament i avançar en el desplegament del nou estatut.
Veurem quin serà el resultat.