ELS PROBLEMES D’ERC I SOL.LUCIONS PER RECONDUIR LA SITUACIÓ

Al meu post d’avui analitzaré la situació de gravetat d’Esquerra, la qual s’ha fet molt més gran arrel de la devallada del 9 de març. Segons el meu punt de vista han sigut diversos els factors que han jugat en contra d’ERC aquesta campanya. Un d’ells pot haver estat la bipolarització, però analitzem bé… Va ser aquesta raó realment la resposable d’allò? Jo penso que no pas. ERC va apostar per un primer tripartit amb en Pasqual Maragall que si bé va rebre fortes crítiques, finalment va acavar ben assimilat, fins el retall de l’estatut, l’expulsió d’ERC del govern, etc. Aquest primer tripartit es va desenvolupar en unes circunstàncies molt específiques que tothom coneix. Amb un escenari clar de confrontació de Catalunya amb l’estat i el PP d'Aznar arribem a les eleccions del 14 de març del 2004. ERC va rebre un suport electoral històric en l’actual democracia. Va passar d’1 a 8 escons i de 194 mil a 638.000 vots (652.000 a tot el conjunt dels PPCC). Va rebre suport d’electors que no tenien res a veure amb el projecte d’ERC, però degut l’escenari excepcional, ERC o PP, la gent va votar el Carod llavors per simpatía més que per ideología. Els meus càlculs ben estudiats sitúen en 80-100 mil vots de més la quantitat rebuda en “prestec”. Es obvi que si agafem els resultats del 2008 i els comparem, veurem com la cosa concorda bastant. Un escenari amb una ERC amb 550.000 vots independentistes per aquella època és el més viable, i tots els vots que pugessin d’aquest sostre insuflava el resultat de forma enganyosa. Però ara bé, i la resta?, I els 250.000 electors restants? Clarament l’abstenció. Com explicar-lo? Doncs pel que jo observo (i no soc l’unic), és que ERC dintre el tripartit sembla haver perdut la seva veu pròpia i com si haguès sigut absorvida per un PSC que per a res és identificat com a sobiranista (això el sabem) i evidentment nomès sembla que això (el discurs independentista) sigui tret en campanya electoral i la gent es cansa… Aquesta és la raó més de pes que veig, però també n’hi ha un altre i és la clara discomformitat amb aquest segon tripartit, que, després de tot el que s’havia muntat, molt pocs el van veure sentit.
Per altre part, també entre els votants més moderats poden haver-se sentit espantants pel discurs tan radical d’ERC portat a cap en la campanya com si fos a anar a provocar una hecatombe a Madrid, a mès de la mateixa campanya, que dit sigui de pas, va ser desastrossa.


Problemes i errors

Per què dic que va ser desastrossa? Evidentment no va estar afortunada. Explicarè algunes questions:

1) Éra correcte fer saber que a Girona i Lleida ens jugàvem un escó i que si nosaltres no rebiem un elevat suport podría anar a parar les seves mans. Però, a més d'això, per què no es va anar als pobles, fer una forta movilització, explicant el programa d'ERC?, es a dir, què és el que volem fer? Quines son les nostres propostes, el nostre programa?. CONTACTAR amb la gent, rebre també propostes de la ciutadanía (treballadors textils, pagesos, mestresses de casa, etc.). Nomès amb dir "ERC o PP" és clar, evidentment, que és important i de pes per votar Esquerra, però a mès si això va acompanyat d'una clara voluntat de diàleg amb la societat, de complicitat, obertura, explicació de les nostres propostes, del nostre programa, segur que hauríem aconseguit com a mínim un major impacte social i una major receptivitat i suport.

2) No vaig considerar afortunat dir tampoc que el PSOE no havía de treure majoría absoluta perque ERC i/o els partits catalans posessin les seves condicions per la investidura d'en ZP. Per què? Doncs molt senzill, la gent interpreta que tu passi el que passi donaràs el teu suport al PSOE a camvi de res o amb molt poca cosa. Evidentment no és el que es vol transmetre, però son coses que la gent si que l'interpreta d'aquesta manera. Uns doncs aleshores opten per votar directament el PSOE, altres poden optar per votar CiU i altres quedar-se a casa també decebuts.
Quina hauría estat la meva proposta aquí? Doncs senzillament dir "Nosaltres tractarem d'impedir per tots els nostres mitjans que governi el PP, però el PSOE si vol tenir el nostre suport haurà d'atendre les nostres reivindicacions". Aquest missatge té un altre calat ja diferent i el fa més atractiu per la gent, mostrant als posibles electors que nosaltres som fermes, que tenim el nostre programa i que a l'hora de pactar som un partit seriòs i que no farem les coses a qualsevol preu. En definitiva, que som un partit en el qual es pot confiar, que no defraudarem als nostres votants.

3) Al meu parer es van donar mostres també d'una enorme radicalitat en el discurs, (com ja he indicat més amunt) i això els nostres votants més moderats es poden sentir espantats per la nostra actitud i o bé es queden a casa, u opten per donar el vot a un altre formació política.


I ara arriba l'hora de les sol.lucions

Què podem fer ara perque aquests votants decebuts puguin tornar a confiar amb ERC així com captar nous votants?

Proposo:

a) Si s’aposta per mantenir aquest govern s'haurà de mostrar més pit, marcant de forma molt clara el nostre perfil, el perfil de partit clarament sobiranista, defensant dintre el govern el mateix que defensem fora, sense incoherències.

b) També rebaixant el to del discurs, afegint-hi un important grau de moderació, clar que deixant clara la nostra naturalesa sobiranista e independentista, però sense catastrofismes.

c) Cal una major presencia territorial del partit amb una major obertura cap a la societat, de cara a aconseguir que el nostre programa i iniciatives siguin el més conegudes posibles. Explicar perquè fem el que fem i de forma clara les raons que ens porten a portar-les a cap amb tal de que la gent entengui les nostres gestions, la nostra política, tasques que desenvolupem al govern, política municipal, etc.

d) Amb bona antelació posar tant d’enfasis a les grans zones urbanes com a les zones rurals la explicació del nostre programa electoral amb claretat. Hem de pensar en obrir-nos també a la societat de forma més contundent, obrint el nostre programa, tindre en compte l’opinió social per elaborar-ho. Fer sentir-se part, en definitiva, la masa social del nostre projecte polític. En definitiva, ERC ha de centrar-se en explicar el programa de forma nítida, ja que a la gent no li serveix nomès dir que s’es independentista o dir “ERC ó PP”, la gent també vol gestió i propostes concretes que millorin la seva qualitat de vida.

e) Introduir un especial compte en les actuacions d’alguns dirigents que porten els nostres electors cap a una desorientació generalitzada amb determinats gestos innecesaris e incomprensibles. Molts d’ells s’hauràn preguntat l’aixecar-se al matí ¡¡¡A veure per on em sortiràn aquests avui!!! amb una clara asociació d’Esquerra amb inestabilitat e imprevisió. Per culpa de tot això s’ha asociat ERC amb manca de serietat i rigor i, per tant, cal corregir aquest tipus de coses.

f) COHERENCIA POLÍTICA. Esquerra ha de mostrar coherencia amb el que es pensa i amb el que es defensa, tant quan és dintre el Govern com si és a l’oposició, com des de Calàbria.


Pactes

Excepte una situació excepcional que obliguès al contrari perque es fes completament insostenible, no provocar noves eleccions anticipades, però al 2.010 plantejar-se bé si aquests tipus de pactes beneficien ERC.
Evidetment no vol dir necessariament camviar de socis, però si evaluar bé la situació, els pros i els contres i la viabilitat del moment, sense caure en precipitacions.
Sempre que ERC vulgui pactar un govern, molt senzill, es posen damunt la taula les nostres condicions de mínims, si s’accepten bé, i sinò a l’oposició… hem de ser coherents amb nosaltres mateixos. I evidentment comptar més de forma directa amb la militància amb aquestes questions per evitar l’allunyament de les bases del partit de les decisions que es prenen a la dirección.


CONCLUSIÓ: S’han d’evaluar de forma correcta els errors comesos e introduir les correcions precises de cara a contactar amb els catalans i catalanes, mostrant una actitud seriosa i responsable, coherencia política, una encara millor organització estructural, explicació de forma clara i nítida de les nostres propostes i una major obertura a la participación ciutadana. En definitiva, ERC no ha de ser vist com un instrument de poder en sí, sinò un instrument útil, una gran eina al servei dels catalans que els faci sentir-se plenament representats i orgullosos del seu país.


Robert