dilluns, 28 d’abril de 2008

QUAN UN SOBIRANISTA ES TROBA A UN NIU D'ESCURÇONS

L'Alfons Lòpez Tena al costat
del professor de dret constitucional
de la UPF l'Hèctor Lòpez Bofill


Avui comentaré els aspectes de la entrevista que l’actual vocal del CGPJ i destacat sobiranista de CDC Alfons Lòpez Tena va concedir a la cadenaCOPE.

A mès és l’impulsor junt l'Hèctor Lòpez Bofill (d’ERC) del Cercle d’Estudis Sobiranistes. Recentment ha publica un llibre titulat “Catalunya sota Espanya”.

Podeu descarregar-vos l'entrevista de forma íntegra aquí.

Amb aquesta entrevista veurem el que representa per a qualsevol sobiranista una trobada i/o intercamvi d’opinions amb els cercles de l’espanyolisme més ultra i ranci. L’entrevista va tindre lloc a la cadena COPE, de sobra coneguda. En fí, tot un niu d’escurçons desitjosos de llençar el seu verí altament tòxic en forma de manipulació, mentida i atac contra qualsevol persona que per ells representi un perill. En aquesta ocasió li va tocar a en Lòpez Tena; en altres casos i durant força temps li va tocar a en Carod-Rovira i ara comencen a ser-lo Joan Carretero, Uriel Bertràn, Benach, etc. , tots aquests últims d’ERC i també en determinades situacions li ha tocat a en Felip Puig de CDC. Es a dir, qualsevol que es surti de la línia que té marcada l’espanyolisme és un autèntic perill al qual s’hi ha de fer front amb qualsevol mitjà verinòs (mentida, manipulació, atacs personals, descalificacions, insults, etc.), però mai fent ús del debat i la confrontació d’idees, sinò amb el que s’han caracteritzat ells sempre, amb la imposició.

Abans de començar, una petita bigrafía:

Alfons López Tena
(Sagunt, 1957), llicenciat en Dret per la Universitat de València. Ha estat notari de Tàrrega, Xàtiva i Barcelona, i autor de nombroses publicacions i conferències sobre temes jurídics. Fundador i directiu de la Subcomissió Jovenívola de l'Ateneu Mercantil i de la Falla King Kong i, en la Facultat de Dret de València, de la Junta Democràtica i del Consell de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. Ha estat fundador i directiu de Fòrum Notarial, la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (Institut d'Estudis Catalans) i la Fundació Catalunya Oberta, i president del Centre Comarcal de Cultura de l'Urgell. A mès a mès va ser coofundador, junt el professor de dret constitucional a la UPF l’Hèctor Lòpez Bofill del Cercle d’Estudis Sobiranistes”.

Passaré ara a explicar i comentar els punts més interesants de la entrevista:


1) Comentari sobre una suposada aparició al llibre “Catalunya sota Espanya” de la referència d’en Lòpez Tena de la pràctica del genocidi d’Espanya a Catalunya

Els entrevistadors fan incapeu l’inici del programa una i altre vegada sobre aquesta questió.

L'extinció de la nació catalana per assimilació--> ¿Potser es fa referència a això? Ja que això, si se’l vol interpretar fent ús de la paraula “genocidi” fa referència de forma clara a la pràctica del continuo intent de genocidi cultural practicat a Catalunya per part d’Espanya. No es tracta de compartir ni de conviure amb normalitat, es tracta d’imposar, de destruir la llengua, cultura i senyes d’identitat del poble català per portar de mica en mica a una assimilació de tota la identitat catalana envers l’espanyola. Degut aquesta situació en Lòpez Tena manifesta, amb molt bons raonaments que Catalunya no té pas cap altre sortida que l’assoliment de la independència si vol sobreviure, cosa que jo mateix he dit una i mil vegades també.

Doncs d’això ja van treure que el llibre parlava clarament d’un genocidi dels espanyols envers els catalans, posant el crit al cel com si es tractès de hooligans. ¿Quin mètode de debat fan servir aquí? ¿On són els seus arguments?. Els seus únics arguments son la trasgiversació de les coses, la mentida i la manipulació despiadada. No veuen les coses segons la realitat, sinò segons a ells els hi interessa de cara a aconseguir el que volen.

Comentari d’en Lòpez Tena sobre un fragment de la pàgina 25 del llibre--> “No ha estat aquesta però, la política dominant a la confrontació nacional Catalunya- Espanya en l’Estat Espanyol, que al llarg del segle XX no tracta d’exterminar o deportar els catalans sinò de convertir-los en espanyols, assimilar-los”.

Això és el que va dir el presentador del programa Carles Losada, burlant-se de les afirmacions d’en Lòpez Tena en un clar gest ignorant de la realitat catalana al llarg de la història-->Convertir-los en espanyols no, els catalans som espanyols Sr. Lòpez Tena no? Clar, jajaja”.

Això és el que demostra el que diu en Lòpez Tena, el que dic jo i molts més sobre aquesta situació: O ens independitzem o no tindrem sortida de supervivència nacional, viurem lluires o morirem, ja que tot el que toca Espanya el vol a la seva manera i semblança, sentint una profunda irritació a la diferència, es a dir, a tot allò que sigui diferent als seus conceptes d’imposició del seu i l'eliminació i/o assimilació d’altres cultures o identitats diferents. Espanya no vol ser d’altre manera més que d’aquesta i ja ha quedat clar.

L’expressió que va fer un cop Felipe Gonzàlez demostra la manera de veure les coses de l’espanyolisme: “el verdadero peligro para España lo representa el hecho diferencial catalan”. Així de clar i ximple.


2) Comentaris sobre la història de la nació catalana

Acte seguit s’insisteix amb que Catalunya sempre ha sigut Espanya i que tot el que es surt d’aquesta hipòtesi és un invent d’un sentiment “nacionalista minoritari independentista”.

El fet de que en aquesta mateixa entrevista es digui que “la nació catalana no se sap de quina mena d’invent historicista es tracta”, això ja és francament impresentable i mostra un desconeixement de la història enorme, però segons de qui vingui això, francament no és pas d’extranyar aquesta forma de pensar.

El mateix que dir que fa 300 anys el poble català no existía, sinò que el que hi havíen era una serie de dirigents que es posicionaven a favor d’un rei o d’un altre per interessos… bueno bueno…

I ficant la por al cos dient que tots els processos d’independència han sigut a un altíssim cost en vides posant com eixemple Montenegro, ¿Quines vides va costar el procès d’independència de Montenegro? Cap.

Quan en Lòpez Tena diu que “quan es sabrà si aquest sentiment es majoritari o minoritari serà quan la gent voti en un referéndum si vol o no vol la independència” al que s’hi va respondre… “Cada quatre anys es va a votar no? xDD.

Quan va dir que a l’enquesta del 2001 del CIS els partidaris de la independència de Catalunya sumàven el 36% és va contestar, NO, això no ha estat mai així!!, negant completament la realitat, o millor dit, volent amagar-la..

Parlant soviet del sentiment d’una “minoría respectable” rient-se constantment i amb una falta de respecte molt greua. ¿Com saben ells que és minoritari? El que passa xímplement és que no volen que es sàpiga la veritat, per si de cas.


3) La Yihad hispànica

El que anomena en Lòpez Tena la situació de falsetats, mentides i manipulació que es viu a Espanya, fins i tot desacreditant les persones d’una manera salvatge. Aquí va fer un comentari que m’ha fet gràcia enc erta manera i va ser el següent: “Vostès han dit que el meu pare havía trencat amb mi per no se què i no sé quant més i si el meu pare fos viu els escupiría a la cara”. Ben cert és quan manifesta que està sent objecte d’una campanya de descalificacions personals basada en mentides i en enganys fins a l'extrem.

Paraules del periodista Lluís Foixà “Invito a López Tena a que sea consecuente y presente la dimisión por cobrar de un alto cargo de un estado en el que no cree”àSi en Lluís Foix si primerament demana i aonseguix que els catalans, gallecs i bascs que no pagen impostos aleshores tendría fonament la seva petició--> Paraules d’Alfons Lòpez Tena.

O sigui, en altres paraules, els catalans, segons Lluís Foix han de pagar i callar i no tenen dret a participar mentre estem pagant impostos. Sense comentaris… Fan riure les paraules d’aquesta persona.


4) Coses curioses sobre el sistema judicial espanyol

L’Alfons Lòpez Tena explica l’actual situació del sistema judicial espanyol i que pel que hem pogut observar és tota una realitat:

--Que el CGPJ és la branca judicial i d’interessos del PP.

--Que Jueces para la Democrácia és ña branca judicial i d’interessos del PSOE.

Això infecta greument les institucions en un clar procès d’intoxicació i una falta d’imparcialitat judicial impresionant. No existeix criteri propi, sinò el que volen que es faci en benefici d’uns interesaos particulars.

A mès a mès ens revela i fa memoria de certes declaracions i fets portats a cap per membres del sistema judicial espanyol:

El prsident del CGPD Arnando--> “la policia havía de tindre el dret d’assesinar sospitosos perque estem a al tercera guerra mundial”, “aprendre català es com aprendre sevillanes perque el català es una llengua que no te repercusions positives en altres aspectes de la vida” , que “el caudillo (Franco) tenía un alt concepte de la justicia”, quan va votar al CGPJ aquella comparació en que la unió de persones del mateix sexe era com la unió d’un home i un animal, “ERC té la violencia al seu ADN”, “la izquierda española tiene instintos carnívoros”…

Adolfo Prego--> vocal del CGPJ i magistrat de la sala penal del Tribunal Suprem que està a i va presidir la Fundación por la Defensa de la nación española, que és la que va presentar la querella contra Rubianes.

I altre vocal és al Foro d’Ermua.

Si, sí, tot un eixemple d’imparcialitat a l’hora d’aplicar les lleis. Però encara pitjor, tot un eixemple d’ultraradicalisme polític instal.lat als jutjats, segons els dictats de certes forces polítiques a les quals es senten lligats.


5) L’objectiu: La independència de Catalunya

“Quin és el seu objectiu? La independència de Catalunya”.

Quan diu Lopez Tena que no vol anar contra Espanya i li retreuen que vol fer-li mal perque li vol amputar un braç. Ell respòn NO PERQUE CATALUNYA NO ÉS ESPANYA. I ells de volta de nou l’assetjament proespanyol atacant amb la seva llengua viperina.

Es comenta el fet de que Espanya ens roba 19.200 milions d’euros l’any entre rises burlesques. “La frase es certa i elf et també”à Paraules d’Alfons Lòpez Tena.

La negativa a publicar les balances fiscals. Les balances fiscals són l’instrument mitjançant el qual es pot observar la relació existent entre el que un paga i el que rep, o sigui, el que Catalunya paga cada any i el que rep d’inversió estatal. ¿Per què no es volen publicar les balances fiscals quan això sí que es fa en altres paisos del mon? Manipulació, mentida, amagar la realitat no sigui que es demostri que els estem expoliant…

A en Lòpez Tena se’l pregunta si és compatible ser independentista i monàrquic. Respòn que Sí.

La majoría dels catalans aquí sería qui hauría de decidir-ho. Si la majoría opta por això aleshores perfectament és factible. Jo personalment com a republicà prefereixo sense dubte la república, però això depèn de la voluntad de la majoría dels catalans.

Segons deien… Catalunya és com Castella, Navarra, La Rioja, Aragó, Andalusía, etc. I que després hi ha una cosa comuna que es diu Espanya (o sigui, que Catalunya és una regió és la seva visió).

Objectiu d’Espanya--> Tenir una única nació, una única llengua, una única cultura, etc. No està acostumada a la plutralitat. Per tant Catalunya no cap en aquesta Espanya.

Explicació d’en Lòpez Tena--> La globalització empenya a la independència l’haver una relacio directa en obertura comercial i tamany d’estats. Si no n’hi ha obertura comercial, si el mercat el marquen les fronteras de l’estat s rendible es rendible estar en una unitat mes gran. Aquest és el pacte catala espanyol present durant tot el segle XIX i al segle XX fins l’euro: n’hi ha subordinacio politica pero n’hi ha protecció comercial i per tant el mercat espanyol es un mercat tancat en benefici de les empreses catalanes.. En el cas de que n’hi hagi globalitzacio i obertura comercial llavors són mes eficients les unitats petites, perque ja no n’hi ha necessitat d’estar en un mercat gran, ja que el mercat gran es global i a partir d’aquí ve el gran defecte, que és el que anula l’antic pacte català-espanyol. El procès mundial es de creació d’estats independents.


Principals objectius del Cercle d’Estudis Sobiranistes:

--Posar de manifest i estudiar rigurosament com s’aconsegueix crear un estat propi a la UE.

--Quins aventatges i desaventatges aixó genera.

--Com s’han de maximitzar les aventages i minimitzar els efectes negatius.

--Quines són les oportunitats que Catalunya perd per no ser un estat independent.



CONCLUSIÓ: La situació és evident i no hi ha pas altre camí posible per la supervivencia del país que una cosa: LA INDEPENDÈNCIA.


PD: De totes maneres prefereixo que el llegiu i que manifesteu les postres opinions, però millor encara, que les raoneu i arribeu a les vostres pròpies conclusions.




Robert

Cap comentari: