divendres, 11 d’abril del 2008

UNA HISTÒRIA DE MENTIDES

Avui estic una mica irònic. És per això que vull entreternir-vos amb una història.interesant.

Erase un cop un candidat a president d’un govern que es trobava a l’oposició. Passàven moments molt complicats per ell, fins que un día, un petit país que es trobava oprimit va iniciar un camvi que semblava alentador per aquest candidat. Ell va veure una gran oportunitat en aquest camvi i aleshores, aprofitant la situació va començar a pujar el seu autoestima.

Volía aparentar ser més progressista que ningú, volía fer entendre a la societat que ell pretenía un camvi de debó al seu estat, que comprenía les diverses cultures que hi formàven part i aleshores va començar a fer moltes promeses sota la gran premisa d’acavar amb tots els mals que hi havía. Ell sabía que moltes de les promeses que havía fet no les podría portar a cap, però com no comptava amb guanyar les eleccions pensava que el partit governant sería que es trobaría amb la situació, mentre ell podría pujar força i evitar ser substituit com a secretari general del seu partit.

La seva gran promesa va ser l’acceptar la millor patata que sortìs de la collita de la petita nació oprimida, i que quan arribès al congrès quedaría com estava per èsser fotografiada, tasada, enviada al llibre récord dels Guiness i retornada a la petita nació tal i com havía arribat.

Enfront es trobava el que éra l’actual partit governant, un partit malèfic que tenía a tothom atemorit, ¡¡¡Arribava a amenaçar amb treure’ls la seva perillosa gavina (no penseu malament, xD) si no es portàven bé!!. Aquest partit malèfic va començar a veure una gran oportunitat perque la seva gavina despiadada comencès els seus atacs contra els que considerava els enemics de la pàtria i neutralitzar i ficar la por al cos de l’enemic. ¡¡L’hecatombe podría arribar!! exclamava el governant opressor.

Així anàven passant els dies, amb un ambient de molta por sota l’amenaça de la salvatge i cruel gavina.

Un día, a poc més de dos mesos per les eleccions el segon del govern de la petita nació oprimida va decidir fer un viatge a una localitat de l’estat veí. El govern opressor va decidir-se aleshores a treure definitivament la gavina i van començar els atacs terribles. ¡¡La gent no s’atrevía a sortir de les seves cases per por a la gavina!!.

Tanta por s’havía generat que el segon del govern de la petita nació oprimida va haver d’èsser cessat de les seves funcions per no provocar encara més a la cruel i salvatge gavina. Els atacs continuàven fins que quan nomès faltàven tres dies per la cita amb les urnes, altre grup de persones despiadades que tenien comptes pendents amb el govern malèfic van provocar un sanguinari atemptat on van perdre la vida gairebé 200 persones inocents. El governant partit malèfic i despiadat va imposar el “toque de queda” i va treure la gavina amb més furia que mai. El govern despiadat va començar a sentir por per primera vegada, molta por, de que la gent, farta d’aguantar ja molt comencès una rebelió contra ells. Amb tal de que no es sapiguès el que havía succeit reialment va intentar per últim cop una nova estratègia (la gent havía començat a plantar cara la gavina) intentant fer veure que els assesins proveníen d’una altre nació oprimida al nord, on també es trovaba un grup terrorista que cometía assesinats per assenyalar-los a ells com els culpables de la masacre.

Però resulta que els mitjans de comunicació de l’extranger van comptar el succeit, el que havía passat reialment. La gent l’assebentar-se d’allò van començar a rebelar-se contra el govern despiadat; ja no aguantava més mentides; ja no va poder aguantar més els atacs de la gavina salvatge.

Així doncs el govern despiadat va caure, arribant al govern el bo candidat, que tantes promeses havía fet, el candidat sota el qual es sol.lucionaríen tots els problemes. Tan gran va ser la sorpresa del resultat, que no feien més que mirar-se els uns als altres, més que alegría s’obserbava preocupació. ¡¡Potser s’havíen fet promeses tan grosses que estàven pensant en com portar-les a cap una per una!!.

A la petita nació oprimida, comfiant de que per fí els seus mals arribaríen la seva fí van plantar una patatera, la qual al cap de poc temps va donar els seus fruits, ¡¡una gran patata!!. Una patata que representava una esperança per la petita nació. ¡¡Per fí aconseguiría el reconeixement que es mereixía!!.

Però el candidat, que ara era president del govern sabía que havía mentit. Ell sabía que sería una cosa que no cumpliría, i a mès a mès, ¡¡la gavina salvatge del partit que ara èra opositor encara donava mostra de la seva presència per les nits!!.

La patata va arribar al congrès, on va ser analitzada. El nou president va dir que s’havía de millorar la forma d’aquella patata amb tal de que quedès més maca, donant mostres de que aquella patata no èra del seu gust. Va dir que s’hauría de pelar i fer-la més petita, ja que així quedaría millor i tendría una millor forma. I així es va fer.

En acavar, resulta que la patata havía quedat completament desfigurada. S’havía volgut fer tan ràpidament que la millor patata de la petita nació havía quedat completament destrossada. Presentava retalls per tot arreu, enormes deficiències en la seva forma i a mès, per si fos poc, d’aquella gran patata que havía arribat del petit país oprimit nomès havía quedat una petita patateta i mal pintada.

La patata, en retornar al petit país va generar una gran desilussió. ¡¡Havía sigut traida!!. Es va fer una consulta per erigir aquella patata com a monument nacional, però tanta desilussió hi havía que molt pocs van anar a donar la seva opinió.

Després d’això van passar moltes coses, potser el més destacable va ser que el president que havía arribat a ser-lo amb moltes promeses, ara no tenía com a símbol una patata, però tant de gust havía agafat als productes de la terra que ¡¡ara portava una pastanaga al nas!!.

Així als quatre anys de sortir escollit es van cel.lebrar noves eleccions i va tornar a guanyar, més per por a que tornès el govern de la gavina salvatge i despiadada que per les seves promeses…

Pel seu nou debat d’investidura va oferir coses a la petita nació, que en el moment de ser el.legit de nou president del govern, els seus més estrets col.laboradors ja van deixar clar que bé, que aquestes coses no teníen prioritat i que de moment quedàven estacionades a un racó.

I aquesta història es perd aleshores en l’horitzó amb una gran incertesa dels esdeveniments, de falses promeses, la petita nació oprimida traida, un president amb una pastanaga al nas com a mascota i gavines salvatges i despiadades pel mig….

Conclusió: Suposo que us imaginareu ja de que va la història.., jejeje.

Vinga va, a veure que opineu…. :).

Robert


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Però eleccions rere eleccions guanyava el mentider, perquè encara que mentider el poble el temia molt menys que l'antic governador, el de la gavina... Fins i tot els semblava simpàtic, el mentider, perquè deia coses molt boniques (tot i que de tant en tant se'n desentenia públicament i tot).

Conclusió, si no hi ha cap altre governant possible -que sembla que no hi és- cal que deixem de dependre d'aquests governants pelapatates. En altres paraules, si cal que deixem de ser dependents vol dir que cal que siguem independents.

Suposo que a mi també se m'entén... ;)

Bons textos! Una abraçada,

Salut!!

La casa de Pinel ha dit...

mentira y talante, un buen coctel para ganar siempre.
el ciudadano se gana diciendole lo que quiere escuchar y si encima aplicamos el factor victimas, victoria asegurada.
el problema ya lo hemos vivido antes y no es otro que ocho años de gobierno sin hacer nada por nadie, entonces es cuando llega el problema y nos agarramos a un clau cremant.
buena historia la narrada, me recuerda a la historia reciente de un pais que conozco.
no os quejeis hoy me e cortado bastante.

Josep (sl) ha dit...

molt bona historia, però compte tu també has de vigilar amb l'ortografia.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Robert, ni el de la pastanaga, ni el de la gavina tenen la més mínima consideració vers aquell país petitet i oprimit, el de la pastanaga perquè com que faci el que faci, sempre guanya, perquè esforçar-si, si ja ho té tot a canvi de res, i el de la gavina, com que mai guanya, perquè esmerçar esforços si no treu rés, mes val dedica’ls a altres llocs.
Per tant, tant un com l’altre fan mal en aquests petit país oprimit, i per tant ha arribat el moment de trencar lligams i volar tot sols, sense pastanagues i sense gavines

Josep (sl) ha dit...

Els seguidors de la pastanaga de la petita nació oprimida contents anaren a veure el president.
- Senyor president, nosaltres t'hem espantat la gavina i gràcies el nostres vots ets president. Podries tractar-nos menys malament.
- Massa bé. M'he portat amb vosaltres. perdent el talante digué el president: - No és a vosaltres si no a mi a qui ha votat la vostra gent.
I sí no fos per ser bo amb vosaltres hauria guanyat a tot arreu. De mi un millor tracte no traureu.

robsup2007 ha dit...

Sol.lució: Adeu Espanya!!!! i Ves-te a enganyar als teus que amb nosaltres ja l'has fet prou!!!.

Josep (sl) ha dit...

Doncs sí, perquè en Zapatero no el donarà ni peix ni cove als seus socis del PSC. I que el PSC governi no serà cap avantatge pels catalans, per molt que ells vulguin fer creure el contrari.
Sembla que el Zapatero vulgui fer pagar a en Montilla el Haver donat suport a en Bono a les primaries del PSOE.

Des de la serietat CiU i ERC, han de sumar i moures des de la llei i cap la llei per obrir la porta a un referendum d'autodeterminació.

T'indico aquest link, on hi ha la entrevista integra d'en López Tena a la COPE.
http://capita-tarragona.
blogspot.com/
2008/03/lpez-tena-tarragona.html