diumenge, 6 d’abril del 2008

RAONS PER LES QUALS CATALUNYA NECESSITA L’ESTAT INDEPENDENT

Molts dels catalans que no aproven encara avui en día la independencia es fan preguntes com ¿Quina necessitat hi ha de deslligar-nos d’Espanya?, ¿I si ho fèssim no estariem pitjor?. Aquestes i altres preguntes per l’estil son les quals es pregunten molts avui en día.
Sempre estem escoltant per boca de les personalitats més destacades de l’Estat Espanyol que Espanya és rica, diversa i que els espanyols están molt orgullosos del nivell cultural i llingüístic actual. Es parla de diversitat i de respecte.
Jo em pregunto, ¿Això és cert?
Jo que soc de fora puc dir que a tota la meva vida he escoltat les majors barbaritats hagudes i per haver quan sortía el nom de Catalunya a una conversació entre persones, pels mitjans de comunicació que hi fes referencia, o pitjor encara, tractant el tema polític.
Expressions del tipus “Ya están estos catalanes tocando los cojones”, “No saben más que pedirlo todo para ellos”, “Siempre se están quejando de vicio”, “Es una vergüenza que seamos españoles y vayamos a Cataluña y tengamos que aprender el catalán”, “El catalán no lo hablan más que cuatro y se esfuerzan por mantener “eso””, “Lo que hay en España son regiones y lo demás es un invento de los nacionalistas”, etc.
Evidentment un gran respecte el que es sent, de fet aquestes expressions típiques ho “demostren” no?.
Un cop que anava jo amb tren des de Gijón a Barcelona, als seients que tenia al costat em va tocar amb 4 dones que pel que sembla anàven a Barcelona perque havíen trobat feina a un supermercat si no recordó malament.
Vaig passar-me una bona estona escoltant coses com aquestes:
“Uff, madre mía!!! Ya podemos prepararnos todas con lo que vamos a tener que aguantar allí!!, ¡Encima vamos a tener que ir allí y aprender catalán siendo españolas!. Amb aquesta última frase va ser quan una d’elles va exclamar ¿Què? ¡Igual tú te piensas que yo voy a aprender “eso”! ¡Estamos en España pues hablamos español!. Després van continuar amb tonteries com “Todos los partidos que gane el Madrid sacaremos la bandera por el balcón de nuestro piso y lo gritaremos para que lo oiga todo el mundo” o “Solo de pensar lo que vamos a ver allí es para morirse de asco”.
En fi, escoltant tot el que jo vaig sentir aquell día no se jo qui es moriría de fastic primer… xDD.
Aquesta és la mentalitat que impera a Espanya de forma inmensament majoritària.
Catalans!! ¿És posible conviure amb aquest tipus de mentalitat? ¿Hi ha possibilitat de que s’assimili i comprengui la realitat plurinacional de l’Estat espanyol?. Pel que a mi em respecta el tinc molt clar… NO!!!.
A continuació enumeraré les principals raóns per les quals se’ns fa tan i tan necessari més que mai treballar per la independència del nostre país.

¿PER QUÈ ÉS NECESSÀRIA LA INDEPENDÈNCIA?

1) Per preservar la nostra llengua i cultura. Podem observar com continuament s’associa la cultura espanyola a tot allò que estigui relacionat amb la centralitat, la cultura castellana (toros, pernills, sevillanes…) i la resta son “peculiaritats” de les diferents “regions”, es a dir, aspectes secundaris. ¿És la nostra insignia el toro d’Osborne o el ruc català?, ¿És el pernill el nostre producte tradicional o la botifarra catalana?, ¿Ens interessa ballar sevillanes o sardanes?, ¿Ens interessa llençar una cabra des d’un campanari o ens interessen els castellers?... Senzillament som diferents.
Si la nostra cultura es considerada secundària ¿no s’està intentant desplaçar-la d’alguna manera per un altre que no és la nostra i amb la qual no ens sentim identificats?.
La consideració llingüística espanyola es que la llengua d’Espanya és el castellà i la resta de llengües son pròpies de la periferia. Nosaltres hem d’aprendre castellà però en camvi el català ni tan qualsevol es promociona a la resta de l’estat… ¿Quantes universitats espanyoles ensenyen el català?, ¿Quantes escoles d’idiomes ensenyen el català?, ¿Es fomenta l’aprenentatge de la nostra llengua en els instituts, així com la promoció de la nostra cultura?--> Així veiem què es el que significa per Espanya la diversitat…
Quan algú ve de fora protesta perque ha d’aprendre català quan sap parlar l’espanyol (es clar, per tant, no necesita res més). Volen substituir la nostra llengua per una que no ho és, ja que total, segons al seu judici les llengües minoritàries no serveixen per a res. La llengua és el principal instrument d’identificació i comunicació dels diferents pobles. ¿Se’ns respecta o se’ns tracta com a una colònia?, ¿Penseu que podem permetre això?, ¿Hi ha possibilitat real de preservar la nostra llengua i cultures d’aquesta manera i amb aquesta mentalitat?

2) Per acavar amb l’expoli fiscal. Paguem impostos i més impostos. Cada català perd l’any 2.622 euros. Son diners que no tornen mentre el déficit fiscal català segueix pujant com l’escuma. Nomès s’enrecorden de nosaltres a l’hora de pagar impostos, criticant-nos continuament i fins i tot insultant-nos amb acusacions d’insolidaritat (a sobre això, o el que és el mateix, “además de cornudo, apaleado”). I tot això quan disposem d’unes infraestructures força deficitàries, quan tenim una carestía de la vida per culpa de la cual costa arribar a fí de mes, quan estem desbordats amb temes com la inmigració, l’ensenyament… Paguem, perdem diners, ens trobem a la cua en molts d’aspectes, amb uns serveis força deficitaris i que fins i tot podriem qualificar-se com tercermundistes, ¿Què va passar amb el caos ferroviari generat l’any passat amb els trens de rodalies?. Necessitem inversions, diners dels cuals no podem disposar perque se’n van a Madrid i no tornen. La constant negativa a la publicació de les balances fiscals per part de l’estat es una mostra evident de que ells saben perfectament que Catalunya perd molts de diners i que disposa d’un presupost anual cada cop més deficitari tenint en compte l’eix recaudat/tornat (ó inversión estatal)/necessitats. Patim una asfixia económica enorme i cal que ens concienciem de que és el que ens convé. Si l’estat no es preocupa per nosaltres, ens roba i a sobre ens critica, insulta i ens acusa d’insolidaris, després de tot això, ¿Quin será el futur que l’esperarà al país de continuar d’aquesta manera? ¿Per què hem de continuar amb un estat el cual ens està empobrint cada cop més?. El poble català sempre ha sigut força solidari, però ¿Fins a quin punt l’ha de ser?, ¿Hem de permetre que ens expoliin?, ¿O creieu que ha d’arribar l’hora de dir “fins aquí podriem arribar”?.

3) Per poder estar representats esportivament a nivel internacional. Perque Catalunya és un país és la raó per la qual ha de tenir la seva propia representació esportiva a les competicions internacionals. Tota nació es troba representada esportivament mitjançant les seves seleccions esportives i/o representants a l’àmbit internacional; en camvi Catalunya no. Espanya no vol reconèixer la plurinacionalitat de l’estat, i per tant, la resta de nacions que componen l’estat espanyol no tenen cap possibilitat de representar-se a sí mateixes.
És per això que Espanya no representa a Catalunya i és impossible que la representi mai.
Al Regne Unit això sí és possible, i aleshores ¿per què a Espanya no?.
Senzillament no ens volen reconèixer el que som.
Nosaltres som com som i volem que els nostres esportivistes puguin representar al poble català.
Després de tot ¿Com es pot aconseguir això si Catalunya continúa amb Espanya?, ¿Catalunya l’aconseguirà per art i gracia d’Espanya?. Si no hi ha cap tipus de voluntat política en sol.lucionar-lo es evident que l’única sol.lució és assolint l’estat propi.

4) Per sobreviure com a país. Espanya s’estanca, s’enroca en un model ja totalment superat actualment i que ha demostrat ser un veritable fracàs com és l’estat autonòmic. Ja ha donat un clar eixemple de que no vol cambiar, que vol continuar essent d’aquesta manera, i nosaltres no podem asumir-lo. No s’ha volgut avançar mai cap a un veritable estat federal on hi tinguèssin cabuda totes les nacions de l’estat. Es pretèn fagocitar-nos, destruir-nos, la supressió de Catalunya com a país. ¿Catalunya vol sobreviure com a nació?. Jo pregunto, si volem sobreviure com a país, després de totes les coses que he exposat anteriorment ¿De quina és l’única manera que es pot aconseguir quan han fracasat totes les possibilitats esmentades i en camvi no es vol avançar?.

5) Per acavar amb l’assetjament institucional i els insults. Quin dubte cap que l’anticatalanisme s’ha fet persistent al llarg dels anys a Espanya. Tot el que faci referència a Catalunya es motiu de crítiques, de continues faltes de respecte, insults i descalificacions als catalans. ¿És possible conviure amb gent que et fa la vida imposible?. Se’ns promet respectar estatuts que surtin del parlament i després son sotmesos a “un buen cepillado” com va dir un destacat membre del PSOE, del qual no donaré pas la seva identitat al ser de sobra coneguda, ¿Per què es va prometre una cosa que no cumpliríen? ¿Per electoralisme?. No contents amb això s’observa com s’intenta més d’una vegada invair les competències de la Generalitat i si es planta cara es que som uns “separatistas” que volem expulsar l’estat de Catalunya. Si ni tan qualsevol saben respectar l’estatutet que tenim ¿encara volen que ens sentim a gust amb ells?.
Encara ens donen més motius per iniciar el procès que ens porti cap al nostre estat propi.
Es promouren boicots als nostres productes perque diuen que som uns desagraits i que mai tenim prou, que sempre volem “explotar a España” i s’insulta als empresaris catalans perque són uns “gorrones” nomès pel fet de reclamar el que és just, un finançament just.
¿Què hi ha doncs del finançament? ¿Què hi ha del déficit fiscal català? És clar, això deuen ser coses que ens inventem nosaltres per “chupar del bote”.
Amb situacions així es mostren més motius encara per desligar-nos d’Espanya.
Hi ha una sol.lució molt clara: Si tant odien Catalunya que la deixin en pau.
Aquest any hauría de quedar acordat el nou model de finançament, però ¿Quin model serà el que ens presentin? Temps al temps, tothom sap el que passarà.

6) Perque l’Estat Espanyol no li importa Catalunya. Nomès s’enrecorden de Catalunya per pagar impostos, i mentrestant tenim uns serveis força deficitaris per manca de recursos amb una asfixia económica galopant. També s’enrecorden de nosaltres per una questió de cohesió territorial sense tenir en compte el que pensem i la nostra realitat nacional. Tal i com ja he dit al principi de l’article es menyspreen la nostra llengua i cultures i de no ser pels nostres esforços no sería descarat dir que al mon no sabríen ni que existim. Parlant del asumpte de la cohesió territorial podem fer memoria revisant totes les hemeroteques del mitjans de comunicació, quan l’any 2002 encara s’estava debatent el PHN i més concretament, l’avui derogat(afortunadament) trasvasament de l’Ebre per observar declaracions com aquestes:

El trasvase del Ebro no es tanto una necesidad de agua de otras zonas de España como lo es el hecho de que se trata de una gran obra de infraestructura con la que se acentuará nuestra cohesión territorial al quedar España definitivamente vertebrada de punta a punta”--> José María Aznar l’any 2002.

Era de sobra coneguda la enorme insostenibilitat mediambiental d’aquell projecte. No es van tindre en compte els informes avalats pels experts que informaven dels riscos que presentava, com per eixemple l’augment de la salinització cap a l’interior del delta, on tenim, m’atrevería a dir, la zona agrícola més rica i potent del país ubicada a les comarques del Baix Ebre i el Montsià (amb els evidents riscos que conportaría l’augment de la salinitat pels conreus del delta i pel seu impacte mediambiental negatiu). A mès que una reducció considerable del cabal del riu també comportaría una progressiva acceleració dramàtica de l’erosió del delta (que actualment es troba en una situació d’estancament i en algunes parts s’esta reduint) i s’ha de tenir en compte que tenim importants nuclis de población ubicats dins la zona del delta, com Deltebre o Sant Carles de la Ràpita.
Tal i com va dir la per llavors ministra de medi ambient Elvira Rodríguez:

No hay problema si el delta retrocede después del trasvase, ya que si es necesario llevaremos arena con camiones para evitarlo, y si los agricultores salieran perjudicados para algo están las subvenciones”. Impresionantment irrisori, impresentable i penòs al mateix temps.

Això referent al trasvasament de l’Ebre l’he posat com eixemple per proporcionar una visió de la importancia que es dóna a Catalunya i al seu territori des d’Espanya. I eixemples semblant com aquest n’hi han molts.
¿ I volsaltres que en penseu?.

7) Per poder-nos desenvolupar lliurement com a país. Sempre s’ha manifestat per part de personalitats rellevants del mon de la política espanyola que el veritable perill de la unitat d’Espanya és el fet diferencial català. ¿Perill? ¿No s’està dient continuament que Espanya és molt rica y variada? ¿No es parla de la gran diversitat de l’estat?, així doncs ¿A quin perill es fa referència?. Clarament el perill al qual es fa referencia és el ésser diferents, el no pensar com ells, el tenir identitat pròpia (es clar, doncs, que es respecta la diversitat ¿oi que sí?).
Espanya vol fagocitar Catalunya, el cual es suposa que és per una questió de voler ser “Una, Grande y Libre”, desenvolupada al voltant d’una única cosa. Això és la seva manera de ser y de pensar. No ens enganyem.
Queda clar doncs que l’única manera de poder-nos desenvolupar lliurement com el país que som és treballar per l’estat propi. ¿No creieu?.

8) Per acavar amb la imposició del que no és nostre. Nosaltres hem de preservar la nostra llengua i cultura. És el vehícle mitjançant el qual tota societat es comunica, el vehícle de sentiment de pertinença a una terra. La nostra llengua i cultura té un nom “catalana”. Observem a diari el menyspreu als nostres valors amb intents d’imposició i assimilació d’una llengua i una cultura que sd’intenten imposar per tots els mitjans a la nostra. No és cap noticia que el català corre un greu risc per la seva condició de llengua més feble i les campanyes anticatalanes.
Per tenir, tenim un model educatiu eixemplar de bilingüisme i ja s’està començant a questionar amb propostes tan terribles com la de la separació a les aules entre castellans i catalans, i que estudii català nomès el que vulgui. Si és així aleshores els catalans també hauríen de tindre aquesta opció ¿no creieu?.
Torno a insistir amb la idea de l’intent de la supressió, eliminació i substitució dels principals instruments d’identificació catalans. No volen compartir, sinò destruir i substituir. Aquesta és la seva idea. Amb un estat que et menysprea i t’intenta destruir és imposible conviure.

9) PERQUE CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ. En definitiva, Catalunya és una nació. Tenim dret a decidir que és el que volem ser, on és on volem ser i com volem ser. No es tracta pas d’anar contra Espanya ni contra ningú, sinò d’anar a favor de Catalunya i la seva identitat.

¿Voleu encara més motius?


CONCLUSIÓ: És perque l’estat espanyol mai ens reconeixerà ni tindrem mai el tractament que ens mereixem com a nació, la raó per la qual ara més que mai hem de treballar tots els sobiranistes per assolir un estat propi i convencer els que encara no hi creuen.
No és gens fàcil, necessitem d’una majoría social que hi doni suport i això ens portarà temps, no és una cosa que podrem assolir de la nit al día. Aquesta majoría social l’hem d’aconseguir i per això mateix ens haurem de posar a treballar per assolir aquest objectiu.

PD: ¿Fins a quan permetrem que se’ns trepitgi una i altre vegada?

Penseu i reflexioneu. Això és el que intento amb aquest article, que penseu, raoneu i arribeu a les vostres pròpies conclusions i si voleu, les expresseu.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Robert

4 comentaris:

La casa de Pinel ha dit...

señor roberto si no le sabe mal con su permiso pasare a poner un link en mi blog para que mis lectores puedan acceder al suyo.
muchas gracias y buenas tardes.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Robert, gràcies pel link, estava jo a punt de fer el mateix, però tù t'has avançat.
gràcies per passar-t’hi pel meu bloc i deixar les teves opinions, darrerament baixa una mica crispat el debat.
Malgrat tot crec que es pot reconduir la situació.
Per cert la independència de Catalunya només es qüestió de temps, hem d'aconseguir que el màxim de teixit social s'afegeixi a la proposta per poder aconseguir tenir una majoria suficient per poder guanyar el referèndum per l'autodeterminació, que no se quant serà però que el dia que es faci el puguem guanyar. Això només serà possible si els partits catalanistes, ens deixem de barallar entre nosaltres i remem tots cap el mateix cantó, sinó qui sortiran beneficiats seran PSOE i PP, mentre a Catalunya ERC i CIU vagin a la grenya, més abstenció de gent catalanista i més força pels partits espanyolistes.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Robert, m'agrada el teu bloc, i m'agraden els teus comentaris serens tranquils i realistes, fets amb la prudència i sense dir una mala paraula.
Celebro també que coincidim en els plantejaments, si els nostres dirigents d’ambdós partits penséssim també igual, segur que al final una entente seria possible, només cal que es curin velles ferides, que impedeixen seguir avançant plegats.
Robert, segueix venint al meu bloc i si us plau deixem els teus comentaris, sempre seran benvinguts.

Josep (sl) ha dit...

Raons bones i vàlides. Un insult més a caigut no fa gaire de mans d'un alt directiu de la Seat. Esta a l'avui d'avui.