divendres, 18 d’abril del 2008

HISTÒRIA D’UNA GRAN AMBICIÓ PERSONAL I LA LLUITA PER UN MINISTERI A MADRID AL PREU QUE SIGUI

En aquest post parlarè de la ambició incalculable d’una persona molt coneguda al mon de la política catalana: El Sr. Josep Antoni Duràn i Lleida.

Comentaré una noticia que he llegit avui al diari “Avui” i que com que ja no he pogut aguantar més em veig obligat a manifestar la meva opinió sobre l’asumpte.

Aquesta és la noticia (publicada al diari “Avui” el 18/04/2008):

Duran creu que Zapatero està "tip" del tripartit i que aquesta és una ferida que "sangarà"

El president del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya creu que el fet "que l'actual president del govern de l'Estat està tip del tripartit sembla clar"
El president del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, creu que el fet "que l'actual president del govern de l'Estat està tip del tripartit sembla clar".

Comentari: El Sr. Duràn, ¿Com s’atreveix a fer la pilota al Sr. De la pastanaga de la marca “collita ZP”?. Jo em penso que tindrà altres motius per fer aquest seguidisme tan aferrissat del govern de Madrid.
Fins i tot jo que soc d’ERC reconec que el segon tripartit va ser una “cagada” i un error molt greu. Una cosa que no tenía sentit per a res del mon (i molt negativa per a Catalunya com a país al tractar-se el PSC d’uns aferrisats espanyolistes sense dissimuls) després del que s’havía viscut (fracàs estrépitos de l’estatut, expulsió d’ERC del govern…) i que evidentment és una cosa que pasa factura. I els fets són a la llum del día.
El Sr. Duràn però, no critica en sí al govern tripartit sinò que el que fa és posar pels núvols a ZP dient que està fart del tripartit i que clar, que no li extranya, que té tota la raó vaja. En altres paraules, el govern bo és el de Madrid i el govern català és el dolent. Si al Sr. Duràn es sent tan catalanista com diu, si no li agrada l’actual govern tripartit és normal que manifesti les seves crítiques, però d’això a que faci la pilota tan descaradament a en ZP, no sé, per mi hi ha alguna cosa més…


Continuem llegint la noticia, no té desperdici…


Duran ha remarcat que Zapatero no ha donat al PSC "cap ministeri amb poder territorial" i ha assegurat que la federació nacionalista haurà de ser "intel·ligent" i "actuar amb peus de plom" per "no furgar en la ferida", que ha pronosticat que "sagnarà".

Comentari: Ai ai ai Sr. Duràn. O sigui, que la federació CiU ha de ser “intel.ligent” per a no cagar-la degut a que diu que hi ha una ferida que acavarà sangant. És evident que el Sr. Duràn i de forma molt clarísima està veient una gran oportunitat en tota aquesta questió. Analitzant bé aquest pàrraf m’he quedat amb una frase força representativa: “Zapatero no ha donat al PSC "cap ministeri amb poder territorial"à ¡¡No ha donat cap ministeri!!!. Ara, agafem i el barregem amb el que diu de que “CiU ha de ser “intel.ligent” en no furgar en la ferida”. ¡Vaja!!. ¡Quina oportunitat d’or que veu aquí el Sr. Duràn!, ¡Agafar un ministeri a Madrid!. Ho diu d’una forma tan evident que li és absolutament imposible amagar les seves enormes ànsies de poder. Es pot veure com de forma molt clara està fent també una defensa aferrisada de la sociovergència.
¿Vostè Sr. Duràn és un dels que més parla després de que l’actual govern català es reparteix les cadires?. Jo soc una persona completament coherent. Quan es comet un error, ja sigui suau o lleu, sempre, SEMPRE l’he reconegut i el reconeixeré. I per sort soc una persona coherent amb el que defenso i amb el que faig (i per tant estic totalment legitimat per poder-lo manifestar). És per això que al Sr. Duràn no sé com no li cau la cara de vergonya (si és que la té)… Això té un nom Sr. Duràn, i s’hi diu FALSETAT.
El Sr. Duràn sí que està pressionant per fer sangar una ferida que ens afecta a tots els que ens estimem aquest país i que volem volar lliures, i no és altre cosa més que la ferida existent en el catalanisme polític. Però clar, com ell ja ha manifestat públicament que li fa fastic la independència del nostre país, i per tant ja ha donat senyals de que és un espanyolista sense dissimuls. Evidentment vol culminar la seva carrera política de mega-ambició personal amb un ministeri a Madrid. Queda clar doncs, que al Sr. Duràn li importa “una pastanaga” el país; el que a ell li interessa reialment es diu Espanya.



Josep Antoni Duran i Lleida també ha reclamat als socis del govern que "demanin perdó", ja que "els pujarien els colors a la cara" si fessin "un repàs d'hemeroteca" sobre "tot el que havien dit sobre el minitransvasament".

Comentari: Sí, correcte Sr. Duràn. Però segur que no s’enrecorda del que manifestava al 2003, quan d’una forma inexplicable defensava aferrisadament el pacte amb el PP (amb les comsequencies que van suposar) respecte del PHN. Comparteixo les crítiques, sí, però el Sr. Duràn dóna mostres per enèsim cop de la seva incoherència gegantina. I jo a les hemeroteques també em remito. Res del que digui pot ser ja creíble tampoc.



Amb tal de que es pugui visualitzar la opinió del catalanisme sobre aquest personatge he agafat els 8 comentaris que havíen deixat els lectors sobre la noticia, els quals mostro a continuació:

L'opinió del lector

Toni 19.04.2008, 05:27

Jo de qui estic tip es d'en Duran. Sociovergencia no, a Convergencia volem la independencia!

Gisela 19.04.2008, 03:12

Duran cada cop menys nacionalista i més preocupat pel que diuen els seus amiguets de Madrid. Penós.

Boris 19.04.2008, 02:43

Vinga doneu-li alguna coseta a aquesta bleda del Duran. "Sapatero diu aixo, Sapatero diu allo" Quina pena fots Duran.

Almogaber 19.04.2008, 00:59

Senyors socialistes no podreu trova un lloc a algun ministeri encara que fos de Bedel? dieu-li que es provisional i que si es porta be. . . ja vorem. Al meny estarie mes tranquil i natros tambe.

SOL. 18.04.2008, 23:32

Senyor Duran, no us el creieu a en Zapatero. Que encara no us ha pres el pel.

cinto 18.04.2008, 23:21

Què diu aquest mig-sotana?

vadó 18.04.2008, 22:21

En Duran un ministeri?, ha, ha, ha, ha. . . . . mai l'ha volgut, home!.

LLuis 18.04.2008, 22:10

I altres estan tips de tu Duran. Es que no pots parar mai fins que puguis aconseguir un ministeri al preu que sigui.

Com es pot veure, ni un sol comentari a favor, tot són crítiques i manifestant el mateix. Especialment significatiu i molt important és el primer comentari, el de l’usuari Toni i força irònic el manifestat per l’usuari vadó.

CONCLUSIÓ: Aquestes actituds així són les que fan mal al país i al catalanisme. Per això es troben a Espanya que gossen d’alegría. Sr. Duràn, que sàpiga vostè que ¡¡¡¡està fet tot un BOTIFLER!!!!. Després que vagi dient coses d'altres...

PD: El Sr. Duràn podría protagonitzar una pel.lícula força coneguda i dirigida per Al Pacino: EL PREU DEL PODER.

APUNT: Jo, havent nascut a Gijón, i per tant fora del PAÍS, fa pocs d’anys que hi volto. I el tinc molt clar: Jo he escollit CATALUNYA i no pas Espanya. Per tant sento a Catalunya com el meu país.
Per tant, a partir d’ara no penso pas tindre en consideració cap cosa que digui el Sr. Duràn ni gent com ell, ja que jo no treballaré per Espanya sinò per Catalunya. La gent així, que faci el que li dongui la gana, que el temps s’encarregará de posar a cadascú al seu lloc.



Robert


8 comentaris:

Alasanid ha dit...

Bon dia.

Potser qui representa millor aquesta actitud és el Duran de Polònia. Sempre fent el que sigui per la cartera del ministerio del que sigui.

El que m'ha costat d'entendre és què hi fa unió amb convergència. Possiblement és per donar-li el toc catòlic que seguien alguns de CDC als seus inicis.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Robert, aquest cop, no estic massa d’acord amb el teu post, perquè...? on diu en Duran que vol ser ministre?
Parla de possibles col•laboracions amb el PSOE, i que podria ésser que si CIU s’implica al govern de l’estat que tinguéssim algun ministeri, però no que ell fos ministre.
Aquí hi ha molt a parlar, primer, CIU es una federació de dos partits, i per tant si es donés el cas ( que no es dona), que CIU donés suport al PSOE a Madrid, (ara per ara això no es possible), la federació decidiria de quina manera es dona, altres cops CIU ha donat suport sense entrar al govern i no ha estat entès per la ciutadania, potser aquest cop si es que ho fem, es decideix entrar al govern, però això no vol dir que necessàriament Duran ha d’ésser ministre.
Duran podrà caure millor o pitjor, CDC haurà de replantejar la conveniència o no de mantenir la federació o anar per fi a la fusió, o escissió, no sé, per això estan els congressos dels dos partits, però lo que si es clar es que Duran ha encapçalat la llista de CIU i a aguantat la sotragada, d’altres partits s’han ensorrat del tot, ben es cert que no hem complert amb les expectatives que ens havíem proposat, però CIU es la força política que pot ésser en aquests moments decisiva.
I es evident que el tripartit està en un procés de lenta agonia, i que es un projecte que està ferit de mort.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Si em preguntes si estic a favor d’un pacte catalanista et diré que sí, però també es cert, que serà difícil que ERC que durant aquests 4 anys ha buscat la desaparició de CIU, arraconant a CIU allà on ho ha pogut fer, es difícil que un partit que busca la teva destrucció pugui arribar a pactar alguna cosa.
En el fons ERC aspirava a succeir a CIU com a referent del catalanisme polític i ara ja s’han adonat que això no passarà mai. En aquests moments ERC està més pendent de la seva pròpia supervivència que de succeir-nos a nosaltres.
Espero pel bé del nostre poble, que els dos partits catalanistes puguin algun dia superar els seus personalismes i es puguin posar d’acord.
Ara per ara, això no es encara possible. Potser a partir dels congressos de ERC al Juny i de CDC al juliol, alguna cosa pugui canviar.

Josep (sl) ha dit...

En Duran mai ha afirmat obertament què vulgui ser ministre, ell ha dit molts cops que si volgués ser ministre ho hagués estat ja en diverses ocasions.
Ni tampoc formar part d'un govern espanyol si aquest implica deixar de tenir autonomia per fer oposició a Catalunya.
L'únic lloc on ho he sentit sense parar és al Polònia.

Davant la falta d'evidència li donaré el benefici del dubte.

Les meves preferències polítiques no passen per la sociovergència, ans més aviat al contrari.
Per un govern de caràcter nacional. Llavors el dubte queda en ERC si ells volen, perquè 3 de les 4 candidatures aposten obertament per el govern d'esquerres.

reflexions en català ha dit...

Bé, Robert, compartim el punt de vista respecte al Duran. És una polític del segle passat que està jugant les seves últimes cartes perquè sap que a CiU també hi haurà renovació (o trencament, o vés a saber què).

El seu regionalisme és exasperant. Més encara la burla que va fer dels independentistes.

Ja s'ha vist que amb els socialistes s'hi ha de pactar des de la coherència amb els teus principis perquè si no se n'enfoten de toto déu.


Salut

robsup2007 ha dit...

Així és, però la questió és que amb ells no es pot pactar perque no compleixin els tres requisits, que són: dret d'autodeterminació, llei de ocnsultes populars i concert econòmic, i res d'equivalent!!. A l'hora de pactar nosaltres hem de posar això sobre la taula i s'ha d'acceptar sense discussió. Sinò a l'oposició i a ser coherents.

Josep (sl) ha dit...

dret d'autodeterminació, llei de consultes populars i concert econòmic. La primera no cal perquè tant CiU, com ERC i ICV ja defensen el dret a la autodeterminació des del 1989. Tal com van votar al parlament de Catalunya.
La llei de consultes, aquesta sí, perquè permet als catalans escollir democràticament que volem. Aquesta llei ens hauria de unir tant com la lluita pel concert econòmic.
Fet vergonyós perquè al país basc és el concert qui uneix a tothom i aquí PSOE i el PP a Catalunya, estan en contra. Quan els perjudica a ells com a Ciutadans, s'ha de ser ruc per fer se anomenar solidaris.

robsup2007 ha dit...

Però el dret d'autodeterminació cal fer-lo efectiu, tot i que evidentment cal abans l'aprovació de la llei de consultes populars.
Amb la resta 100% d'acord. I un gran cinisme el que passa amb el concert, si senyor.
Un salut

Robert